Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El terme, propi de l’Argentina i Uruguai, es va popularitzar fora en els anys noranta per tal de referir-se a les manifestacions organitzades front als domicilis de processats per delictes comesos durant la dictadura argentina que després havien sigut posats en llibertat. Posteriorment, el seu ús s’ha anat estenent a altres països i contextos.

No s’ha inventat res. Aqueixa forma de manifestar-se públicament posant en evidència aquelles persones corruptes o que per les seues actituds i decisions, han dut a la ruïna ciutadans o els han sotmés a situacions d’indignitat… és qualificat com a “acte terrorista, similar al comportament nazi a l’Alemanya de Hitler…”.

És evident que tan desmesurades declaracions solament pretenen criminalitzar, i com sempre, fent referència o a ETA o a Hitler, el que no és més que una mera manifestació de cansament de la societat civil, completament LEGÍTIMA, pel continu abús d’autoritat que fan els governants, romanent insultantment indiferents al sofriment de les persones de la pròpia societat a la qual diuen preservar. Semblen dir: “M’heu votat… doncs m’heu concedit el dret de poder aixafar-vos com em vinga de gust”.

Tanmateix, hi ha un símptoma positiu en aquesta reacció desmesuradament agressiva que qui ens dirigeix, i és que els ha arribat el missatge. Sembla que els està tocant “el calçó” el tema. Fins ara mentre no m’afectara “al meu” podeu cridar quant vulgueu, per una orella m’entra i per l’altra m’ix… però quan el perjudici comença a ser quelcom del meu interés… SOU HITLER O ETA!!!!