Els Papers de Santa Maria de Nassiu

• El decret d’alleujament als deutors hipotecaris posat en marxa pel govern el novembre de 2012 ha tingut un impacte molt limitat i ha resultat ineficaç. El gran “OGRE” dels bancs, a qui el govern es plega, segueix sent intangible.

• Els estrictes requisits per tal d’optar a paralitzar el llançament, els terminis establerts, totalment desconnectats de la realitat, expliquen per què no hi ha eixida tampoc en el nou decret d’aquest any perquè reprodueix el mateix que el de l’any passat.

• S’ha menyspreat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que agafava el bou per les banyes i plantejava mesures excepcionals. El govern l’acceptà a tràmit, però no fou més que un gest buit, un gest de complicitat, paper mullat.

• El rebuig de pla de la dació en pagament mostra que, en el fons, el govern vol que les coses seguesquen com estan, que les famílies amb dificultats vagen al carrer. Es demana que els fills de qui sofreix els escratxes no paguen pels seus pares. I els xiquets de qui està al carrer?

• La conclusió és clara: calen mesures excepcionals per a una situació excepcional. Voler seguir amb la vella i inhumana normativa existent descobreix el nivell moral dels nostres governants.

Com podem llegir a Isaïes 5, 8:

“Ai d’aquells que acaparen casa amb casa i s’apropien de camp amb camp fins que no deixen lloc per a ningú més, i acaben vivint sols al país… les seues moltes cases romandran arrasades, les seues mansions devastades” 

Sé que sona molt malament, però és una amenaça que pot fer-se realitat perquè una societat establerta sobre injustícies tan flagrants com la que sosté la Llei Hipotecària és estar asseguts sobre una bomba de rellotgeria.