Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
31 de maig de 2013
0 comentaris
Francisco Guzmán Castillo, PANEGÍRICO
Assabentat per un article de Rosa Montero de l’existència de Francisco Guzmán Castillo, he cercat a la xarxa i m’he trobat el Panegíric que ens ha llegat, com a testimoni de la seua curta però profitosa vida.
Nasqué a Madrid l’any 1976, fou candidat a doctor pel DEpartament de Filosofia, Llenguatge i Literatura de la Universitat Carles III de Madrid. Moria el passat mes d’abril. Ací teniu més referències del que ha estat aquesta persona. I ja solament em queda deixar-vos la versió en la nostra llengua del seu PANEGÍRICO.
“He vist i he fet coses que mai imaginaríeu, ho vaig saber per la vostra sorpresa cada vegada que us les explicava.
He vist els núvols passar com cotons sota els meus peus sobre la vall del riu Deva, a Cantàbria.
He baixat sense frens a la cadira, a tomba oberta, com els ciclistes, un vell port a la serra de Madrid, amb l’única convicció que jo i qui empenyia i derrapava a les corbes, érem capaços de fer-ho. Teníem 12 anys.
En un dissabte estival del 94 vaig descobrir creuant el Pont de Londres que es parlava més espanyol que anglès. I he albirat una gavina creuar Times Square i perdre’s entre els edificis de Manhattan, com un somni desesperat a la recerca d’un port.
He estimat molt, fins a voler morir-me, fixeu-vos quin disbarat … i no tinc notícia d’haver estat correspost, tan sols indicis, espurnes confuses, i algun que altre desengany. Finalment l’esdeveniment no va tenir lloc … queda pendent per a la propera vida.
No obstant això, he practicat relacions sexuals plenes, més del que la majoria probablement hauria imaginat, i molt, molt menys del que m’hagués agradat a la vida. No ho comentava gairebé mai per evitar desaprovacions inútils i innecessàries. Però en aquesta llista de coses per les quuals la meua vida ha valgut la pena el sexe no podia faltar.
He tret el cap als misteris del Cosmos. Vaig aprendre que l’Univers és molt gran i les possibilitats infinites, així que no desespereu. Però decidir és fer camí, i mai es pot retrocedir, encara que ho semble, podem tornar a un mateix temps i lloc, però sempre pagarem un preu i mai serem els mateixos. Això es diu entropia.
He recorregut els tardorals boscos de la cultura de paper, la Història, la Literatura i la Filosofia, i descobert amb alegria que no tot està dit. Em vaig servir de molts llibres, encara que crec que vaig passar per més erudit del que en realitat era. La major part de la meua cultura provenia del cinema i la televisió i d’una impulsiva curiositat per tot. Cap llibre o pel · lícula em va poder donar més que alguns bons indicis sobre qui era i per què era ací.
Practicar la política des de l’activisme i des de la meua vida quotidiana, que és d’on millor es pot fer sense necessitat d’adherir-se al poder i als diners, per posar un granet de sorra a això de canviar el món. Per si algun dels presents encara no se n’ha assabentat: això és el comiat d’un divers funcional. Vaig tenir la gran fortuna de viure com ho vaig fer precisament perquè em van permetre acceptar i viure tal com era.
Podeu felicitar els meus pares si us plau, sens dubte s’ho mereixen, però no oblideu que no haurien d’haver estat els únics suports durant la major part de la meua vida. Les administracions públiques han de garantir la no-discriminació, la igualtat i la llibertat de tots posant a disposició els necessaris recursos, inclosa l’assistència personal. Me’n vaig amb el bon gust d’haver experimentat l’autèntica independència.
Vaig començar diverses vegades a escriure la meua pròpia autobiografia, ficcionada naturalment, però sempre hi havia alguna cosa urgent que fer i em distreia … lamente que massa vegades l’urgent va demorar l’important, i al final el llibre va quedar sense escriure, i moltes altres coses van quedar sense fer.
Lament per fi deixar-vos, ara que començava a deixar de tenir por. Que em desembarassava de cauteles i obligacions. Que em permetia, de vegades, presentar-me davant qui fóra tal qual sóc, sense ostentoses demostracions de paciència o resistència, i sense preocupar-me massa pel futur. Vaig fer pocs passos a peu per aquest camí, m’hauria agradat saber on m’hauria conduït, segurament a un lloc bonic i tranquil de la meua consciència, un lloc que tots hauríem de tenir i compartir.
A tots aquells i aquelles que van entendre les meues necessitats i em van ajudar per fer tot això possible, teniu tota la meua gratitud. I a tots amb els que vau compartir qualsevol cosa amb mi, encara que fóra un desencontre, se us agraeix l’oportunitat.
Des del vostre record, us vull
Paco Guzmán
PD: La imatge és de Francisco Guzmán durant la manifestació por la
PD: La imatge és de Francisco Guzmán durant la manifestació por la
Visibilidad de la Diversitat Funcional a Madrid. Setembre-2012
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!