Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de febrer de 2013

0 comentaris

SANTA CATERINA, VERGE I MÀRTIR, VALÈNCIA (i II)

Al llarg de tot el carrer de la Pau s’albira l’esvelt i gallard campanar de Santa Caterina. La primera pedra de aquesta torre la va col · locar el 12 d’agost de 1688 el rector de l’Església, doctor Joan Baptista Sabater, en nom de l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocaberti. Es va acabar la seva construcció el 1795. Va iniciar les obres Valero Viñes, però a la seua mort el 1693, les va continuar el seu germà Joan Baptista Viñes. Aquesta torre va ser la seua obra principal. És una de les torres barroques més originals de l’arquitectura espanyola. El seu cost va ser de 10.000 ducats.

La torre és de planta hexagonal, amb cinc pisos, mitjançant el recurs de modulacions horitzontals. La seua major riquesa decorativa es troba en el tram superior. El conjunt acaba amb un templet cobert per una xicoteta cúpula de pedra, amb angles adornats per artístiques columnes salomòniques sobre els capitells descasan les cornises.

Igual que els altres temples valencians d’estil gòtic que van ser recoberts d’estil neoclàssic, aquesta bella església va patir també aquesta transformació.

En el reordenament parroquial de 1902 la titularitat d’aquesta parròquia es va traslladar a l’Església de Sant Agustí.

El 1950 es va confiar la seva direcció a la Germandat dels Operaris Diocesans. Trobant l’edifici molt deteriorat es va escometre la seua restauració. Es va projectar una repristinació del temple, sota la direcció de l’arquitecte Lluis Gay Ramos, que li va tornar la bellesa arquitectònica del seu primitiu estil gòtic. A més de l’Altar Major reformat amb gran gust artístic, cal destacar, en la girola, la Capella de la Mare de Déu de la Vocació, bella talla de fusta que el 8 de novembre de 1982 va beneir l’avui beat Joan Pau II en el Seminari de Montcada. A continuació es troba la capella del beat Manuel Domingo i Sol (1836-1909), fundador de la Germandat dels Operaris Diocesans, i la Capella del Santíssim Sagrament, que és com una xicioteta església, de planta de creu llatina. A l’Altar presideix una imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i es cobreix amb una xicoteta volta amb pintures al fresc.