Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

29 de desembre de 2012
0 comentaris

AL TALL, anit a Gandia

     Anit poguérem gaudir d’un dels darrers recitals del grup emblemàtic del País Valencià, AL TALL. Anàrem, gràcies a Rafael Fenollar, que se n’assabentà. Jo ni ho sabia (i això que treballe a Gandia). Arribàrem molt bé d’hora, ens havien preparat un lloc en la segona fila preveent que hi aniria l’amic Rafa amb cadira de rodes. No fou així. Millor. I aleshores ens reubicaren tots tres (Rafa, Juli i jo) en la segona fila. I després de saludar algun conegut, a la fi poguérem saludar el company de blog en aquesta casa, Roger Cremades, el matrimoni Alandete-Durà (Pep és el meu cap de departament a l’ies), etc.

     I què us puc dir d’Al Tall? Si quasi tot ho diuen ells en els seus temes al llarg de 38 anys. Però sí recordaré la primera vegada que els vaig escoltar en directe. Fou en un setembre d’un ja llunyà any 76, 77 o 78. No ho puc destriar. Fou a la plaça del poble de Quatretonda (Vall d’Albaida). Aleshores ni conduïa, ni tenia carnet de conduir, ni cotxe, ni quasi res. Estudiava Filologia Hispànica (secció Valenciana, com s’anomenava aleshores). I el membre de l’AVL i catedràtic de la UV-Estudi General de València avui, Antoni Ferrando i Francés, paisà meu, amb el seu SEAT 125 (de color groguenc) ens hi dugué. Allí gaudírem de debò. Era la primera vegada que jo escoltava en directe un grup, i que aquest cantara en la llengua que havia mamat de xicotet (dels meus pares). Recorde també que, encara que ja coneixia, l’avui bisbe auxilar de València, l’amic Enrique Benavent, de venir acompanyant el capellà del poble, Don Juliàn Prats (DEP), a celebrar missa a Benicolet. Aleshores fou quan l’arquebisbat ens deixà sense capellà resident, i féu que s’encarregara Don Julián, pàrroc de Quatretonda, i natural de Benicolet, una cosa bastant estranya. Però bé. Seguim en el concert de Quatretonda. La colla d’amics d’Enrique Benavent s’ho passaren d’allò més bé. Ens ho passàrem molt bé totes i tots els assistents. Però, si recorde aquest concert, és perquè, en mig d’una cançó, els amics agafaren Enrique i el mantejaren com a mostra d’estima i companyonia. L’avui bisbe auxiliar de València en un concert d’Al Tall fa molts anys… qui ho haguera dit? Igual que jo mateix he vist l’avui bisbe d’Alcalà d’Henares, José A. Reig Pla, en la plaça de bous de València en la celebració del 9 d’octubre. Sí, com us ho dic, el bisbe d’Alcalà escoltant Joan Fuster.
   
     I després ja vingueren altres concerts, ja vingué la transició, ja vingueren les renúncies del PSOE (què us pensàveu? que la fera callaria… beneits!), els meus estudis acabats, la primera feina (amb oposicions) a Catalunya, etc.

     I anit, tot això i molt més passà en unes dues hores de concert per la meua ment. Acabaré dient: Gràcies, Al Tall! Ens despertàreu del somni en què vivíem, i ara, per sort, encara que dormim cada nit, ja mai més ens adormirem… i com dèieu anit: seguirem perquè sembla que res no ha canviat. Bon dia.
 
 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.