En un País com el nostre, amb un President del Govern que no parla valencià, (almenys en públic), amb una Consellera d’educació que demana perdó per parlar-lo, (que té eixe defecte la pobra), amb un President de la Diputació de València que troba que són gilipolles tots eixos que diuen gairebé i aleshores, amb uns polítics que han demanat als tribunals, tretze són tretze, una sentència que declare que valencià i català són idiomes diferents, i que ara trauen això del trilingüisme, i que després trauran algun altre invent per a anar minoritzant el valencià fins fer-lo desapareixer, (NO PODRAN)… en un País com el nostre on la llengua pròpia no és un requisit per accedir a una plaça de funcionari, (que només és un mérit, i sovint em pregunte com després de tants anys de PP encara és un mérit saber valencià),… no es poden deixar de fer els exàmens de valencià de la JQCV.
Si en no pagar a eixos del gairebé es deixen de fer exàmens de valencià, mira tu que bé!, potser ho celebren amb “champán y mujeres para todos”.
Els impagaments s’han de denunciar, i s’ha de protestar, però els exàmens s’han de fer. Jo aniria, si complira els requisits aniria a examinar, voluntàriament. Tres o quatre dissabtes a l’any no pesen, i la llengua ho necessita. És com allò que va dir Companys, ‘totes les causes justes tenen els seus defensors, però la nostra llengua només ens té a nosaltres’, (canviant Catalunya per la nostra llengua).
Es podria protestar fent que totes les oracions de l’exàmen, i el dictat, i el tema sobre el que s’ha d’escriure,… denuncien les mangarrufes i les cagades dels nostres encorbatats,… per exemple, un dictat sobre la dimissió de Vela, unes oracions d’aquelles de “esmena si cal” sobre les dietes de Montoro, etc. Quants alumnes s’examinen??, mils i mils?, doncs això, aprofitar l’exàmen per fer País, …és una bona manera de protestar.