Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de novembre de 2012
2 comentaris

L’escola jornalera, text del professor Agustín Zaragozá Granell (Levante-EMV)

Us en deixe la traducció:

Quan un reflexiona sobre el sistema educatiu recorda que l’escola és “com diria Blas de Otero” «monstruosament humana». En els últims dies assistim a un debat sobre els avantatges i inconvenients de la jornada intensiva (classes només als matins), on conflueixen diversos factors a tenir en compte ja siguen pedagògics, econòmics, familiars, etc. No deixa de sorprendre l’absència de discursos crítics que vagen més enllà de les dicotomies, capaços de generar una perspectiva diferent, una nota radical sobre un tema de màxima importància. Esbossar un parell d’idees-força per al diàleg reflexiu sembla una obligació moral.
 

L’escola és sobretot un element socialitzador. Però, què és socialitzar? Al meu parer, interactuar, una mena de conviure en un originari espai social construït i ideat pel cos docent. Compartesc la tesi de José Antonio Marina, qui sosté que el més valuós de l’ensenyament és el pati. És més que evident que la jornada lectiva “intensiva o no” impossibilita el més valuós de l’educació: aprendre a viure. Si és el que pretén va en camí: al pati és on apareix el major mecanisme socialitzador de l’ensenyament. Però, ¿interessa això a l’Estat i a la majoria de docents, còmplices de la seva estratègia de control i satisfets amb la seva il · lusòria parcel · la de poder? De cap manera. Quines veus crítiques reclamen una major presència d’oci i diversió en el sistema educatiu? Poques. Algú pren seriosament “sense cinisme mitjançant” aquesta idea que l’escola ens prepara per al carrer?
 
El debat és més profund. Un sospita que la jornada escolar dels alumnes s’assembla massa a la laboral. Com s’aconsegueix que un cervell adolescent aguante set hores amb el cul enganxat a una cadira? Què anul · la la creativitat originària dels nens? Qui aniquila la seva capacitat per llançar tants i tan incòmodes interrogants? Sense dubtar-ho, una escola que domina i esclavitza, capaç de destruir una ciutadania en projecte i convertir-la en massa acrítica i indiferent davant les vicissituds existencials. Poc sorprèn llavors que un país com el nostre aguante jornades laborals que esclavitzen, contractes escombraries que humilien i un govern tirà que tiranitza. L’escola domina i cosifica l’individu. Mentrestant, la majoria d’afectats centra el seu debat sobre el tipus de jornada a promoure. Per contra, considere que la qüestió central rau en discutir sobre el nombre d’hores que un alumne ha de romandre «tancat». Proposaria una dràstica reducció d’horari escolar (carrer educació!), Una ampliació del temps d’esbarjo i oci, així com posar el dit a la nafra: massa similituds entre l’escola i l’exèrcit, entre les normes de la presó i les escolars, com si en comptes d’escolarització tinguérem «escolaritarisme».


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. …t’agraden aquestes xorrades que diu aquest home? He llegit alguns dels seus articles i em fa l’efecte que es tracta d’una persana encantada d’haver-se conegut a si mateixa i que té un inventari de temes i arguments políticament correctes que ja eren antics als anys setanta. Jo el proposaria que llevaren les classes d’ètica i filosofia i que els xiquets se n’anaren a eixes hores a jugar al pati. Mira tu quin estalvi de diners en professors pijoprogres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.