Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de novembre de 2012
1 comentari

El cardenal de Borriana, article del P. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, aparegut avui a el Periódico Mediterráneo

Convidat per l’ajuntament de Borriana, aquesta nit faré una conferència sobre el cardenal Tarancón, a partir sobretot dels documents de l’Arxiu Tarancón que estic estudiant, gràcies a l’amabilitat de Juanjo Enrique-Tarancón.

Com va dir l’abat Josep Mª Soler, Tarancón “era un home de fe, obert a l’evolució del pensament i als problemes que afectaven a la gent”. I per això, “la seua figura ha estat qualificada ben justament d’excepcional”.

En la conferència d’aquesta nit destacaré la importància de l’Arxiu del cardenal, que Juanjo Enrique-Tarancón vol deixar al Museu Tarancón de Borriana, tal i com ho desitja també l’ajuntament.

Del resum dels molts documents de l’arxiu (conferències, exercicis espirituals, pregons…) es desprèn que Tarancón no volia “una Església aliada amb els poderosos, amb els rics, amb els opressors”, perquè així “no mantindria una actitud radicalment evangèlica, no seguiria el camí de Jesús”. Tarancón deia: “No és pel camí del poder, de la influència social, de les riqueses materials, com els creients treballen eficaçment en la construcció del Regne”. Tarancón reconeixia que el cristianisme “no ha de recolzar-se en els poders humans polítics, econòmics o socials”. L’Església podria “servir a la societat i defendre la dignitat de la persona i els Drets Humans”, assumint “una neutralitat política”.

Per al cardenal, l’Església s’havia de deslligar dels partits polítics, per tal que cap d’ells “no poguera presentar-se com un partit catòlic” i per això defenia la “licitud del pluralisme”. Tarancón estava també a favor del “compromís cristià”, per tal d’erradicar “les injustícies, també les estructurals” i instaurar així “una autèntica política social”.

Per a Tarancón i gràcies al Vaticà II, l’Església havia passat de ser “monarquia absoluta a Poble de Déu, d’Església uniforme al pluralisme, d’Església en defensiva a una Església oberta al món, d’una Església recelosa de l’humanisme, a una Església humanista i d’una Església lligada al Règim a una Església lliure”.

Entre els molts documents, aquest arxiu conté un tresor: la llibreta on el cardenal anava apuntant les incidències del Vaticà II, amb anotacions (de pròpia mà) de les intervencions dels bisbes i de les votacions del Concili! També és un altre tresor una altra llibreta (amb la seua lletra tan característica) dels exercicis espirituals que donava.

Són igualment importants, els resum que Tarancón feia de les entrevistes amb el príncep Joan Carles i els polítics Abril Martorell, Íñigo Cavero o Carrero Blanco. O de les audiències amb el papa Pau VI, com també una carta al cardenal Villot (secretari d’Estat del Vaticà) amb motiu de l’Assemblea Conjunta Bisbes-Capellans. També la correspondència que tingué amb Franco, Gregorio López Bravo, el nunci Luigi Dadaglio, Suárez, Arias Navarro, Antonio Garrigues i altres ministres, o l’homilia del 19 de març de 1975 sobre la suspensió, per part del govern franquista, de l’Assemblea de Vallecas.

L’abat Josep Mª va dir que el cardenal Tarancón “va saber exercir un liderat moral amb comprensió, amb persuasió i diàleg, procurant sempre unir i no dividir. Per això, la seua figura pot il·luminar encara amb tota actualitat, el moment present de la vida eclesial espanyola i de la relació de l’Església i l’Estat”. I per això, el Josep Mª Soler el qualificava com “un pioner del Concili”.

Com deia l’alcalde de Borriana José Ramón Calpe en la Miscel·lània d’homenatge a Tarancón, el cardenal “va ser un dels personatges més influents en la vida eclesiàstica espanyola durant el franquisme i molt especialment a partir del Vaticà II”. I això es veu clarament, amb la documentació de l’Arxiu del cardenal. Per això, l’arxiu tan important que ens ha deixat Tarancón mereix ja un lloc digne al Museu Tarancón que l’Ajuntament ja fa temps que va construir. Així, els estudiosos de la vida i l’obra de Tarancón podran consultar els documents del cardenal, per fer-nos entendre millor una etapa de la vida de l’Església i de la Transició, en la qual Vicent Enrique i Tarancón va tindre un paper decisiu. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat,


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. L’Església catòlica romana encara no s’ha desempellegat del poder estatal (i l’Estat encara no s’ha desempellegat del poder de l’Església de Roma). Entre tots dos poders, s’han creat massa sinèrgies per a que sia possible una real separació Església-Estat.

    Mentre tant, els cristians que no formem part d’aquesta Església intentem fer tot el bé sense que ens “molestin” massa tant els uns com els altres.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.