Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

30 d'octubre de 2012
0 comentaris

El bisbe Victorio Oliver, text del P. Bausset (d’INFORMACIÓN.ES)

Aprofitant l’avinentesa que hui la ciutat d’ALacant li dedicarà un carrer a MONSENYOR VICTORIO OLIVER, Bisbe d’alacant des del 1996 al 2005, el P. Josep Miquel Bausset ha escrit unes paraules que vull compartir amb vosaltres.

JOSEP MIQUEL BAUSSET 

Hui dia 30, la ciutat d’Alacant dedicarà un carrer de la zona de Vistahermosa a don Victorio Oliver, que va ser bisbe d’Oriola-Alacant, des del 1996 al 2005.
Don Victorio va nàixer a Mezquita de Jarque, el 23 de desembre de 1929 i fou ordenat prevere el 27 de juny de 1954. Va estudiar al Pontifici Institut Bíblic de Roma, graduant-se en Sagrada Escriptura, va ser formador del Seminari de Terol i canonge de la catedral, així com responsable de l’Acció Catòlica.
El 1972 el papa Pau VIè va nomenar a Victorio Oliver (juntament amb Alberto Iniesta i Juan Manuel Estepa) bisbe auxiliar de Madrid, amb el cardenal Tarancon. Va ser consagrat bisbe a la catedral de Terol, el 12 d’octubre d’aquell mateix any. En un moment de gran tensió de l’Església amb el franquisme, el cardenal Tarancon li va confiar al bisbe Oliver, la difícil Vicaria VI, que corresponia a Carabanchel i a més, les vicaries pastorals d’Apostolat Seglar i Món Obrer.
Enmig del conflicte amb el Règim i on l’Església va tindre un paper importantíssim en la reconciliació, el bisbe Oliver, un home decidit i valent, va saber estar sempre al costat de la llibertat. En el conflicte de la presó de Samora (per a capellans antifranquistes) el bisbe Victorio va tindre un paper destacat, ja que va fer d’intermediari de l’assemblea que protestava per la situació dels sacerdots. La nota del bisbe Oliver (amb els bisbes Iniesta i Estepa) deia: “Amb els cristians que han fet l’assemblea, compartim la preocupació pels capellans tancats a la presó de Samora i que estan en vaga de fam”. Van ser aquests tres bisbes, Iniesta, Estepa i don Victorio, els qui demanaren a la Conferència Episcopal Espanyola, que exigira al Govern una amnistia, no només per als capellans de la presó de Samora, sinó per a tots els presos polítics. Per això, don Victorio no dubtà en firmar la sol·licitud d’una manifestació pacífica a Madrid, a favor de l’amnistia i altres llibertats prohibides pel Règim, on es reclamava l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Els convocants de la manifestació volien contribuir a la reconciliació dels espanyols i al naixement de la democràcia.
Després de la seua etapa, difícil com a bisbe auxiliar de Tarancon, el 1976 don Victorio Oliver va ser nomenat bisbe de Tarassona; el 1981 d’Albacete i el 22 de febrer de 1996, d’Oriola-Alacant. Per raons d’edat, va acabar el seu ministeri episcopal a Alacant, el 2005. en declaracions a la premsa, don Victorio agraïa “els deu anys de la meua vida que he estat amb vosaltres”.
Home senzill, humà i espontani, com ha estat definit, don Victorio ha estat un bisbe afable, sense prejudicis ni interessos creats. Un home lliure i amant de la llibertat, que sempre ha estat al costat del Món Obrer. Per això, el fet que li siga dedicat un carrer a Alacant, és un motiu per agrair-li a don Victorio la seua vida, sempre al servei de l’Evangeli i de la convivència pacífica.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.