Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 de setembre de 2012
0 comentaris

La Mare de Déu de la Mercè, article del P. Josep Miquel Bausset, avui a Levante-EMV

     L’Església celebra avui la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè. Ací us deixe l’article del P. Josep Miquel Bausset, OSB.

 Al segle XIII, enmig de la prosperitat de l´expansió de la Corona d´Aragó, hi havia encara molt de dolor i de desesperació. De tant en tant es veien pels carrers de Barcelona, hòmens arribats de terres de moros. Hòmens que havien estat capturats en una batalla o en una ràtzia fronterera o bé en accions de pirateria. Si els captius eren rics, el seu rescat era fàcil! Altres vegades hi havia un intercanvi entre presoners cristians i musulmans i en altres casos, els rescatats ho eren gràcies a donatius recollits amb aquesta finalitat. Però allò evident, era la presència de captius en terres de moros.

Pere Nolasc, comerciant barceloní, va ser sensible al dolor dels captius dels regnes musulmans de València o de Mallorca. Amb alguns amics, posà en comú els seus béns i organitzà viatges a terres de moros a negociar redempcions. Quan se´ls acabaren els diners, començaren una obra de gran envergadura: varen anar a les esglésies de Barcelona, per crear confraries que recolliren «l´Almoina dels Captius» i que ells destinaven a noves expedicions redemptores.
La tradició ens diu que la nit de l´1 al 2 d´agost de 1218, la Mare de Déu s´aparegué per separat a Nolasc, a Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, per confiar-los la missió de fundar un orde per a redimir captius. Per això, els mercedaris han vist sempre en Santa Maria, l´autèntica fundadora de l´Orde, que al principi va estar format per laics. Aquests primers mercedaris, es comprometien a cuidar els indigents i els captius que tornaven de terres dels moros i no tenien on anar.
Així, el 10 d´agost de 1218, a l´altar major de la catedral de Barcelona i en presència del rei Conqueridor, es creà l´orde que tindria per missió la redempció de captius. Nolasc i els seus amics van prendre l´hàbit blanc, amb l´escut format per una creu blanca i les quatre barres de la Corona Catalano-Aragonesa. L´Orde tenia una particularitat redemptora. No només perquè rescataven els captius, sinó perquè entrar a la Mercè, comportava estar disposat a quedar-se en compte del captiu que volien rescatar, en cas que els diners per pagar el rescat no foren suficients.
Per altra part, el nom Mercè, no volia dir favor (com ho entenem ara) sinó sobretot el sentiment de misericòrdia i de compassió pels qui pateixen. Mercè, al segle XIII, era sinònim de l´acció misericordiosa que es feia per alliberar del patiment, aquells que estaven esclavitzats. I l´obra de misericòrdia per antonomàsia, «l´obra de mercè», serà alliberar els captius. Per això, parlar de la Mare de Déu de la Mercè, no és parlar d´una Mare de Déu que fa favors, sinó de l´acció d´alliberar els encadenats que hi ha al nostre món: els marginats, els drogoaddictes, els aturats, els qui es troben sols o desemparats. De fet, l´advocació de la Mercè i la dels Desemparats, tenen en comú aquesta dimensió de protecció i de sol·licitud pels més dèbils de la societat.
Els mercedaris d´El Puig (que custodien l´antiga patrona del Regne de València) es una comunitat erigida el 26 de juliol de 1240 i la primera parròquia de l´Orde de la Mercè. També al Cap i Casal hi ha una altra comunitat, a la parròquia d´El Puig, erigida el 14 de juliol de 1238, amb l´autorització de Sant Pere Nolasc. 
La Mare de Déu de la Mercè, patrona d´Algar de Palància i de Gàtova, és un clam de llibertat a favor dels més desvalguts i una aposta per l´home, per ajudar-lo en la seua debilitat. I també un exemple dels qui donen la vida pels altres, des de l´amor. L´obra de la Mercè, al segle XXI igual que al segle XIII, té per missió trencar les cadenes que esclavitzen l´home, per tal d´alliberar-lo de l´opressió.”


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.