Em pregunte quantes generacions ha necessitat l’espèdcie per tal de canviar el seu llindar de resposta al soroll i m’ho pregunte també de nosaltres, conscients ja de l’esgarrifosa realitat que els famolencs del món superen ja els mil milions.
Haurem mutat com les daines, insensibiltzades davant el “soroll” d’aqueixa classe d’informacions, mentre que altres generen reaccions immediates? Per exemple, fa uns mesos IKEA decidí canviar el tipus de letra del catàleg i es passà a “verdana” i molta gent protestà indignada per “aqueix canvi tipogràfic sense precedents”.
Potser estem mutant cap a una nova espècie d’homínids amb l’índex aplanat per les pantalles tàctils, però atrofiats pel que fa a capacitat de sobresalt i resposta davant el dolor alié, això que passa amb el seu estrèpit més enllà dels filats.
“A mutatione maligna, liberanos Domine”, I ajuda’ns a fer quelcom per tal d’evitar-la.
(Un text de Dolores Aleixandre, publicat a Vida Nueva, i traduït per mi per al meu bloc)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!