Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Junt a la Catedral, en els terrenys on es trobava l’habitatge particular de qui va ser ardiaca major de la Catedral, s’adquiriren diverses cases per tal de construir en el seu solar un temple dedicat a la Mare de Déu dels Desemparats. Hi havia serioses dificultats per tal de dur-lo a cap, però el virrei i la seua família en eixir il.lesos de l’epidèmia que havia afectat València en invocar la Mare de Déu dels Desemparats, féu que se superaren totes les dificulltats que hi havia. 

     L’arquebisbe Pedro de Urbina col.locà i beneí la primera pedra el 15 de juny de 1652. Fou el seu arquitecte Dídac Martínez Ponce d’Urrea, de Requena i mestre d’obres, Josep Artigues i Josep Montoro. Es traslladà la imatge el 15 de maig de 1667 i s’acabà la construcció de l’edifici el 3 de juny de 1667.

     L’edifici és de forma ovalada en l’interior, mentre que en l’exterior és quadrangular, i tot el conjunt queda coronat per una de les major cúpules de València, de 18,75 metres d’ample, recoberta de teules blaves. L’interior d’aquesta gran cúpula fou pintada el 1701 pel cèlebre pintor de cambra del rei Carles II, Antonio Palomino, i el 1761 Vicent Gascó recobrí els interiors de la Basílica a tenor dels gustos acadèmics de l’època. El tema que pintà Palomino representa la Santíssima Trinitat que apareix sobre núvols arrebolats i a la  seua dreta es pot admirar la figura de la Marer de Déu, amb innumerables sants de diferents èpoques que cobreixen els innumerables espais existents.