Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Probablement, a alguns de vostés potser sí els sorprega que acusen a Fuster, a Bausset o a Ventura de feixistes, però a mi no m´estranya gens; coses voreu, que al·lucinareu sense prendre al·lucinants; és com quan els nazis alemanys, confesos i declarats, ataquen a Günter Grass, premi Nobel de literatura, per haver sigut nazi quan era adolescent i li diuen “nazi”, perquè ha deixat de ser-ho; és una cosa molt grossa; en el cas de Grass ho va ´ocultar´, durant molts anys, però Joan Fuster no ho va amagar mai, i reconeixia que al llarg de la seua vida havia sigut espanyolista, valencianista (de concepció regionalista, nacionalista) i més tard, o millor dit, ben prompte, el valencianisme polític el va dur a replantejar-se les coses i aplegar a una concepció oberta a tot el territori valencianoparlant, que uns denominaven, posem per cas, Xavier Casp i Miquel Adlert, Comunitat Catalànica i Joan Fuster li va dir Països Catalans. El que odien, amb una irracionalitat carregosa, odiosa, enervant i fatigosa, és que algú diga que, “nosaltres els valencians”, -com va dir Fuster el 1962-, compartim des de Jaume I fins ara, llengua, cultura, història, literatura amb els catalans i baleàrics€ D´ahí vénen els insults i la ràbia que necessiten segregar des d´una burreria infinita; són capaços de tot, més, denigrant els altres, com un bumerang, es denigren ells mateixos; al meu parer, s´ho haurien de fer mirar, si és que poden i volen; ja s´ho faran, perquè conversar amb rucades de gent sense escrúpols, que fantasieja sobre la llengua, la història, la política i ataca el País Valencià amb un odi insuportable a la seua millor gent, a la gent que més ha lluitat perquè el nostre País tinga un lloc al món de les nacions, com qualsevol altra, ens introdueix en un procés de ridiculesa aliena, amb sensacions ambvivalents d´atacs risa i de melancolia interminable i inclús en un bucle de fatiga cívica; és el que busquen, i, realment, són esgotadors en el seu treball infatigable de desfer i escampar calúmnies, insults i infàmies; són uns miserables i rebutgen la intel·ligència, l´honestedat intel·lectual i la dignitat de persones excel·lents com Fuster, Bausset, Pompeu Fabra o Vicent Ventura, que donaren el millor de les seus vides per redreçar la llengua i la cultura del nostre País quan el règim franquista l´estava exterminant; i això ha de ser molt dur de suportar per banda d´aquells que voldrien que tot això, llengua,cultura, País, estiguera soterrat i ben soterrat; en el fons,s´entén la “lògica perversa” d´aquests destructors del País Valencià, de la seua llengua i cultura valenciana i/o catalana i de la nostra millor gent; no toleren ni l´existència del País Valencià ni les xarxes de relació que hi ha cada vegada més intenses i fortes entre valencians, catalans i balears en la música, els llibres, les universitats, les relacions comercials, les plataformes en defensa de la llengua i del País, inclús els col·lectius en defensa del TAV al corredor mediterrani, etc.; tot això els posa a parir per això insulten als que han posat els fonaments de la relació entre el PV, les Illes i el Principat; d´ara endavant encara en tindran més de motius perquè cada vegada estarem més a prop i farem més coses junts, diguen el que diguen els que ens han portat a la roïna intentant separar el valencià del català i el País Valencià de Catalunya, quan es tracta de la mateixa llengua, història, literatura i cultura, i, quan Catalunya és la nostra porta a Europa i coordinats és la millor manera d´eixir endavant en l´actual globalització capitalista de les societats del risc actuals que fomenten l´extermini, les baralles, les divisions, l´afebliment i la competitivitat salvatge entre uns i d´altre; ho tenen perdut del tot, perquè la solidaritat i l´ajuda mútua és una condició necessària per a la supervivencia i la reproducció cultural i social, i per això, rabien perquè voldrien imposar el neoliberalisme social-darwinista i els enfrontaments entre valencians, catalans i balears, i cada vegada tenen menys èxit, perquè s´evidència que això ens duu al major desastre de l història, de cap a l´extermini; i molta gent comença a adonar-se que sense Catalunya i les Illes el País Valencià no aconseguirà eixir del pou de les crisis ecològiques, econòmiques i socials on estem ficats; i que per eixir de la fallida i projectar-se al món actual no sobra ningú, ni valencians, ni catalans ni baleàrics, amb la varietat de parlars dins de la mateixa llengua, cultura i context social i territorial mediterrani a les dues vores de la ribera de l´Ebre, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Només els solipsistes autàrquics, els irresponsables i els ignorants no saben encara que la cooperació entre els països que pertanyen a una mateix regió europea al si de la península ibèrica, el Principat, València i les Illes, és més imprescindible que mai per viure, per conservar la llengua, la cultura i la natura i per poder sobreviure en un món cada vegada és hostil i advers, sobretot amb els que només cerquen baralles, la destrucció i l´odi entre tots; inclús entre veinatge més pròxim a l´Eix del Mediterrani, cal la cooperació amb França, Espanya, Portugal, Andorra, el Sahara, Argèlia o Marroc, etc. cal buscar junts la resolució de problemes ecològics, socials i econòmics globals que ens afecten a escala planetària i amenacen la supervivència de les societats humanes; l´avenir només pot ser una contrucció a partir de l´amor, de la solidaritat i de la búsqueda de la fraternitat, tot i que, evidentment, hi ha gent amb la que és impossible o molt dificil agermanar-se, posem per cas, els “companyons” blavers que atien l´odi contra els valencians, balears i catalans i sembla que només aspiren a augmentar les catàstrofes, el desatre i l´aniquilament al món; és com intentar convèncer a un piròman que es faça ecologista; el més important és que deixe de cremar els boscos, que comence a mirar amb bons ulls els arbres, a fer-se excursionista; més endavant vorem si pot esdevenir amant i defensor del natura; el que és evident que un piròman o una grupuscle de piròmans poden fer molt de mal a tot un territori; i això massa bé que ho sabem, perquè són molt perillosos; amb molt poquet esforç, poden fer un mal atroç i arrencar-nos els pulmons amb un sol misto; pel que fa a la llengua, les disputes i les baralles busquen paralitzar l´avanç del valencià perquè estiga subordinat a l´espanyol, arrencar-nos la llengua per deixar-nos muts i monolingües en espanyol perquè hi ha gent incapaç d´estimar dues, tres o quatres llengües a la vegada i no volen que d´altres en facen servir més que una; com és evident, aquesta imbecilitat és desastrosa i ens condemna a un infern de destrucció nihilista i d´imposició de la ignorància; és completament innacceptable.