Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Lectures d’estiu
El primer és de Rafael Monzón García, amic de Carles, a qui vaig conéixer a través de les xarxes socials i ara més profundament a través de la seua poesia. Rafael Monzón escriu en castellà sobre la vida seua, sobre aquelles persones per què ha sentit quelcom, o fins i tot se n’ha enamorat (en uns casos amb més èxit i en altres no tant). Almenys és el que jo he vist a través dels seus mots. Si haguera de destacar algun poema, em quedaria amb aquests:
- La chica de la diadema,
- En los jardines de Monforte,
- Algo más que un amigo, un hermano,
- Fin del verano, y veinte motivos para amarte i
- el Microcuento: Gini i el Payaso Rafael.
Raimon Ribera ha intitulat el seu llibre I si els meus crits s’ofegaren… El libre ve prologat per l’escriptor Josep Lozano, al pròleg explica molt bé el contingut del llibre. El llibre, a part de tenir quatre poemes inèdits escrits l’any passat, té tres parts:
- Somnis
- Raciocinis i
- Arrels
La primera part, al meu entendre, és la més intimista. El poeta hi buida la seua ànima en els mots. La segona part és la més “formal”. El poeta escriu allò que li preocupa (o ens pot preocupar a totes i tots). I la tercera és la part més plural i oberta, és a dir, la part que qualsevol lector pot fer seua i amb la qual es pot identificar més. Si haguera de destacar un poema d’aquesta part em quede amb “Pensarem la revolta feta amb versos”
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!