Universitat d’Estiu de Gandia

Avui tindrà lloc a les 20:00 h l’acte de cloenda de la XXIII Universitat d’Estiu de Gandia. L’acte serà un homenatge a Matilde Salvador, amb l’actuació de Gloria Fabuel (soprano) i Bertomeu Jaume (piano). He tingut la sort de presenciar dos dels debats que tingueren lloc al llarg d’aquesta universitat d’estiu. El primer fou Les llengües dels valencians. Prengueren part Enric Sòria, Josep Piera, Alfons Cervera i Vicente Muñoz Puelles sota la moderació d’Arantxe Bea, escriptora i periodista. El debat fou interessant: girà al voltant de les llengües dels (escriptors) valencians.
Però del debat de què us vull parlar és del d’ahir dijous: Quin projecte de país?

Moderats pel periodista Francesc Bayarri, prengueren part Pedro Agramunt (PP), Antoni Such (PSOE), Joan Ribó (EUPV), Enric Morera (BNV) i Joan Francesc Peris (Els Verds del PV-EV). L’acte comptà amb el patrocini de la Càtedra Alfons Cucó i la Fundació Ernest Lluch. Els cinc representants tingueren 11 minuts i mig per exposar el projecte de país que tenien. El Sr. Pedro Agramunt no utilitzà la llengua del país en cap moment: una falta de respecte a l’auditori. Va ser el ponent que més discrepància causà entre el públic. Bàsicament, al meu entendre, per diversos motius. El primer, per l’ús que féu del castellà al llarg de tot el debat.  El segon, per la insistència a anomenar aquest País Valencià nostre Comunidad. El tercer, perquè la seua exposició va ser un insult a la intel.ligència. Vingué i sols ens va saber dir que estem en la millor terra del món, que tenim el millor govern del món i que dure per molts anys. A mi i a molts dels presents ens haguera agradat que canviara el xip per una sola vegada i ens haguera exposat aqueix projecte de país que té el PP. Però no. Més del mateix. Dades i més dades per demostrar que, igual que fa Canal 9, vivim en el millor dels mons possibles. I , si alguna cosa falla, la culpa la té el president del govern Rodríguez Zapatero. Una ocasió perduda per saber-ne més (del que ens espera si no aconseguim, per la força dels vots i de la raó, treure’ls fora del govern de la Generalitat.
Pel que fa a la resta dels participants i de les intervencions del públic, subscriuria quasi totes les coses que s’hi digueren. Sols un prec, per acabar aquest escritet, ens cal un pacte de valencianistes, esquerrans i verds com l’aigua que bevem. Ens cal una regeneració de la pràctica política (sobretot a la nostra terra valenciana). 

Més tard, cap a les 23:00 h tingué lloc l’actuació d’Al Tall. Per als que tenim algun anyet ens dugueren les seues cançons a altres moments de la realitat valenciana. Malauradament, en molts aspectes, encara estem molt semblant a aqueixos moments. Una cançó d’Al Tall que no coneixia feia així: Així és Espanya, quan te l’espolses, més se t’agarra…
Fins prompte.

Afegeix un comentari

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *