Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

25 de març de 2012
0 comentaris

El museu Tarancon que mai s’obri, per Jordi Bort (Levante-EMV)

El passat mes de febrer em va telefonar l´amic Juanjo Enrique-Tarancón, nebot del cardenal Tarancón. Em va dir que el Museu de la Mare de Déu dels Desemparats de València, li havia proposat que fera una donació d´alguna peça del llegat del cardenal Tarancón. No em va estranyar gens el desig del Museu de la Mare de Déu, ja que el cardenal Tarancón ha segut l´eclesiàstic més important del segle XX a l´Estat espanyol. És veritat que el cardenal de Borriana no va exercir mai l´episcopat en terres valencianes, tot i que sí que va tindre una acció pastoral entre nosaltres, en ser «vicariet» de Vinaròs i arxiprest a Vila-real. Finalment, el nebot del cardenal va donar al Museu de la Mare de Déu, el calze de la primera missa i el bàcul que va utilitzar Tarancón en la seua entrada com a bisbe a la ciutat de Solsona. Com em deia Juanjo, «Només ha sabut D. Carlos Osoro del llegat deixat al Museu, ha volgut utilitzar el bàcul de Tarancón en les seues celebracions a la basílica de la Mare de Déu».
La idea del cardenal, era retornar tot allò que havia rebut de les ciutats on va exercir l´episcopat (Solsona, Oviedo, Toledo i Madrid) a aquelles seus on havia estat bisbe. De la mateixa manera, i com a prova de la seua estimació personal, també va fer una donació a Vila-real. 
Fins ací, tot sembla coherent i normal. Però la qüestió és la següent: I Borriana? ¿On estarà el llegat de Tarancón que Juanjo vol deixar a la capital de la Plana Baixa? ¿Per què aquest llegat no està ja al Museu Cardenal Tarancón de la seua ciutat? 
Desgraciadament, el llegat del cardenal està esperant l´obertura del museu des de la seua mort. El seu nebot ja va fer donació del llegat de Tarancón a la Parròquia d´El Salvador de Borriana, però com que el museu no s´obria, la família (amb molt bon criteri) va reclamar la seua custòdia com a mesura de seguretat, fins que el museu s´òbriga. 
És veritat que l´Ajuntament de Borriana, juntament amb la Diputació de Castelló, varen finançar l´edifici que havia de guardar el llegat del cardenal. Ara, construir la nova casa abadia és competència del bisbat. I com que encara no està construïda, l´edifici del museu (per més increïble que siga) s´utilitza com a oficina parroquial!!!
Si la finalitat de l´Ajuntament de Borriana i de la Diputació en el finançament de l´edifici, era perquè fora el Museu Cardenal Tarancón., ¿com és que continua utilitzant-se com a oficines parroquials? ¿Perquè no s´ubiquen les oficines parroquials en una planta baixa com es va fer mentre Borriana acollia la llum de les imatges?
El problema ja ve de lluny, ja que el 2006 s´alertava de la incongruència d´un edifici construït 6 anys abans i que encara no tenia el llegat del cardenal. Amb molt bon criteri, José Ramón Calpe, regidor de cultura en aquell moment, considerava «un absurd que hi haja un edifici fet i estiga tancat».
¿Quina és la versió de l´Església de Sogorb-Castelló, en la solució a este problema que ha creat el bisbat? 
Si l´Any Tarancón va ser un èxit de la societat civil i degut a l´Ajuntament de Borriana, que va crear la Comissió Organitzadora, com és que el bisbat no contribueix a homenatjar al cardenal, obrint el museu que la ciutat li va dedicar? 
No m´estranyaria gens que el nebot del cardenal, cansat d´esperar un museu que no arriba mai, done el llegat de Tarancón a altres institucions que sí que saben valorar el llegat del cardenal de Borriana. Però després, que el bisbat no es queixe!!!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.