Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 de desembre de 2011
2 comentaris

REAL (RIBERA ALTA)

     Municipì situat en la zona de la vall d’Alcalans. Dins del terme destaca el riu Magro, el cabal d’aigua del qual serveix per al regadiu de l’horta. A més del riu Magre surten el terme els barrancs d’Algoder, Real i Sogroi. Destaquen per la seua altitud les muntanyes de la Serreta, l’Espoló, el Carretxal i les llomes del Penyal i del Sogroi. Un 40% del terme és terreny no conreat ocupat per pins i vegatació baixa. La resta està dedicat al regadiu, amb cítrics, dacsa, fruiters i hortalisses, i secà, amb vinya. La producció vinícola es realitza en una cooperativa de merescut prestigi. El poble s’alça sobre un terreny ondulant i proper al riu Magre. La població fou creixent en habitants durant el segle XIX i meitat del passat segle. A partir de 1950 s’ha experimentat un estancament de la població, en produir-se una certa emigració en cerca de treball als nuclis industrials veïns. Actualment té uns 2.200h. La seua parròquia té per titular Sant Pere Apòstol i pertanty a l’Arxiprestat de la Beata Josefa Naval Girbés.

     El terme de Real estigué ja habitat en el temps del mesolític corresponent a un assentament que féu en uns xicotets abrics orientats a ponent en una terrassa del riu Magre. De l’època de la Roma Imperial són els vestigis arqueològics de llànties, àmfores i monedes amb epígrafs ibèrics i romans trobats en la partida del Bovalar. En el cim d’un turó es conserven les ruïnes d’un castell de temps dels musulmans. Real, en el Llibre del Repartiment figura com un rahal, situat entre Alcalà i Montroi. El rei Jaume I, el 23 d’agost de 1240, el donà a Eiximén de Tovià. El 1616 el rei Felip III creà el comtat de Real, essent el seu senyor Lluís Pérez Zapata de Calataiud, els descendents del qual ostentaren el senyoriu fins que foren abolits per les Corts de Cadis el 1814.

     En un principi, pel que fa a l’eclesiàstic, depengué de Torís, de la qual es desmembrà en constituir-se com a rectoria de moriscos el 1535, i se li agregaren els annexos de Montroi i Montserrat. Per disposició de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera es construí el 1587 una església, segons els cànons de l’estil gòtic florit, encara que posteriorment ha tingut nombroses innovacions. La distància dels annexos de la parròquia matriu i no poder travessar a peu el riu de Llombai féu que Sant Joan de Ribera els erigira el parròquies.       


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.