Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Municipi situat en la comarca de la Safor. La superfície del terme la constitueix una plana compresa entre el riu Serpis i les estribacions de la serra Montdúver. El riu tanca el terme per la part sud, mentre que les estribacions de la serra ho fan pel nord-oest. La meitat del terme està ocupat per les edificacions del poble i les vies de comunicació. L’altra meitat, dedicada al conreu, en la major part regadiu, es conreen cítrics i hortalisses. La base de l’economia del poble és l’agricultura, però la proximitat de Gandia permet que els seus veïns puguen traslladar-s’hi amb facilitat per tal de dedicar-se als treballs de la indústria i altres serveis. Actualment té uns 2.000 h. El poble es troba situat sobre terreny pla en el marge esquerre del riu Serpis. La parròquia té per titular la Visitació de la Mare de Déu i pertany a l’arxiprestat de Sant Francesc de Borja.

     Aquest terme estigué habitat ja en el paleolític superior, són molts vestigis arqueológics d’aquesta època en la cova del Porc, en la cova en els nivells superiors s’han trobat materials de l’Edat dels Metalls i del Bronze. De l’eneolític és el jaciment trobat en la Cova de Bolta, situada al Racó de Company, on s’han arreplegat fragments de ceràmica realitzats amb decoració geomètrica incisiva, caps d’agulles, varilles de forma de cargol, etc. També s’hi han trobat d’aquesta època materials a la Cova del Cingle. Del període ibèric i romà, per altra part, són pocs els vestigis arqueològics trobats. En temps dels àrabs fou un raval, el nom del qual ha conservat com a propi, afegint-li el del terme on es troba situat. El 23 de maig de 1407 el duc de Gandia, Alfons, el  va donar en herència a Hug de Cardona. Des de 1485 pertanyé a la família dels Borja. El seu passat històric es fon amb el de la ciutat de Gandia, del ducat de la qual formà part segles.

     Fins 1535 pertanyé a la Col.legiata de Ganfia, de què es va desmembrar, i s’erigí en rectoria de moriscos, i se li donaren els annexos de Benipeixcar, Benirredrà i l’Alqueria Nova. Celebra festes a la Mare dce Déu del Roser, als Sants de la Pedra, a la Divina Aurora, al  Crist de l’Empar i la Mare de Déu dels Desemparats.     

     PD: Cal destacar que compta amb un beat, Carmel Sastre i Sastre, natural de Pego, i assassinat durant la guerra del dictador FFB. Ací podreu trobar-ne dades.