Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Les relacions humanes (2)
-Inici: cerca i orientació. Quan es parteix de zero i no existeix història, tot és nou i es viu amb gran intensitat, excitació o sensació d’avanç. Açò s’observa amb claredat en la parella que comença.
-Conflicte i repte: el frec freqüent provoca tensions. El que sorgesquen problemes no és dolent. El conflicte indica que quelcom passa. El fonamental és la resposta que se li done. Moltes vegades es trenca la relació en aquest punt. Si s’aconsegueix afrontar, ve a ser un repte que fa madurar la relació.
-Cohesió: després de la tempesta es viu l’etapa d’integració i desenvolupament.
-Normalitat, la ruptura amb sentit: després dels daltabaixos de les fases inicials, el normal en la convivència és la rutina del dia a dia. Situats en aquest nivell pot tenir-se la sensació que la relació està paralitzada, inclús retrocedeix. D’ahí que calga tenir cura dels detalls de la fase inicial i omplir la convivència de sentit per tal que no es destruesca. La coexistència engendra tensions que cal anar llimant. No es rar que es caiga en l’enyorança d’etapes anteriors o es valore la situació que es va aconseguint, duent a un estat de desil.lusió que, de vegades trenca la relació. Ja no és com abans! Hem pedut la frescor i la il.lusió!
-Acceptació i desenvolupament: si s’aprecia, valora i s’ompli de sentit el que s’està vivint, la relació es desenvolupa i madura. Potser no s’avance al ritme brusc de la fase inicial , però sí es va construint de manera ferma.
PD: US DESITGE BON NADAL DES DELS PAPERS DE SANTA MARIA DE NASSIU A LA VALL D’ALBAIDA.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’obsequi anual que m’has enviat, és magnífic. Un bes i una abraçada ‘tete’ 😉
“El metge em va donar el diagnòstic:
Constante necesidad de vínculos. Inestabilidad. Irremediable desconformidad. Incapacidad para asentarse en un lugar. Falta de equilibrio emocional. Contradictoria. Leves tendencias paranoicas.
Després d’haver passat la tarda en aquella consulta, el metge em va dir tot el que ja sabia des de feia anys.
I, a sobre, no em va explicar quan em donaran l’alta”
Crec que no ens cal perdre temps visitant el metge per saber que aquest diagnòstic ens és aplicable a molts de nosaltres. I això explica com, malgrat necessitar-les, les relacions entre els afectats són molt difícils, i els daltabaixos van com les ones, de la calma al marejol, i de nou la calma, i de nou la mar grossa. I així, fins que no torna la calma, o sí, que en Nadal tot és possible, no?.
Bones festes