Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui,
encara que no de vacances, és un dimecres dels primers de què gaudirem aquest
estiu. Aquest matí, fullejant la premsa, he trobat tres articles d’opinió que
he trobat interessants. Tots tres van a la pàgina 4 del diari Levante-EMV.

El
primer va signat per Guillem Bertomeu,
director de l’Associació Valencians de Consultors Polítics. Duu per títol Madurez política autonómica. En destaque
aquests fragment: “Dentro de un año casi,
veremos a toda esta amalgama de grupos en acción, y desde esta humilde columna
exijo responsabilidad y altura de miras para la campaña. Ni los valencianos
queremos un gobierno que nos haga volver a un remember de la segunda República,
ni a recordar todos los días la Guerra Civil de los años treinta. Ni queremos
levantarnos en armas contra los catalanes porque nos van a robar las fallas y
la paella.” Tan difícil seria entendre-ho d’una vegada, senyores i senyors
diputats i senadors. Espere que no.

El
segon text el signa Rafa Esteve Casanova.
Duu per títol El silencio de Dios. I,
com no, gira al voltant de la visita del Papa Benet XVI a València. Us en traduesc
un fragment: “A València el seu discurs
serà distint, sembla que tindrem fins a sis discursos. Segurament farà una
exaltació de la familia tradicional en la línia més dura que ací representen Rouco Varela, Cañizares o García Gasco,
deixant amagats al calaix de l’oblit milers de catòlics que segueixen passant
privacions al llarg del món mentre Déu, i també Al.là, segueixen en silenci al
temps que cada dia els homes es maten uns a d’altres en qualsevol part del món.
Els déus callen quan parlen les armes.” Fins ací
el fragment. Evidentment, sols cal
saber que l’altar des d’on presidirà l’acte central de l’EMF costarà 600.000
euros, amb un sobrecost de 300.000. Per tant, si sabeu sumar 900.000 euros públics
(vull dir de cada un dels contribuents valencians).

I,
finalment, el tercer article el signa María
Elena Garcerán, membre de Executiva Comarcal del PSOE. València, i diu,
entre altres coses, el que segueix: “A la
señora Barberà, donant suport a les
víctimes, ¡ ella que no respecta ni els morts!. Al senyor Alcaraz, president de l’AVT, que sembla ser que junt a l’exministre
del PP, Marcelino Oreja, són membres
d’una empresa dedicada a la contractació de guàrdies de seguretat o guardaespatles,
i a molts altres. I la meua pregunta és: Si s’aconsegueix la pau, a molts se’ls
acabarà el negoci, no?” Vosaltres mateixos. No em direu que els tres articles
no tenen suc d’actualitat.

Demà,
si Déu vol, parlarem del Mundial d’Alemanya i de Marta Mata. Sols un records avui per aquesta gran dona i millor persona.
Descanse en pau.