Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     LA POBLA DEL DUC: municipi situat en el marge dret del riu Albaida, en la vall del mateix nom. El terme està format d’una sèrie de turons suaus, que van perdent alçada en la mesura que avancen cap al nord-oest cercant el centre de la Vall. Les seues terres són molt idònies per al conreu de la vinya. El terreny conreat comprén el 80% del total del terme, majoritàriament dedicat a la vinya, que ha estat, en gran part, la base econòmica de la població, la producció es dedica tant al raïm de taula com a la seua transformació per a vi. En menor escala també es conreen cereals i fruiters. La vila està urbanitzada i possseix alguns edificis històrics i artístics. Actualment té 2.700h. La parròquia està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de la “Mare de Déu del Remei”.

     Sobre l’origen de la Pobla del Duc cap que fóra un poblat abandonat pels àrabs, després de la fundació del Regne de València o inclús un indret de nova creació, com sembla indicar el nom de “POBLA”. En un principi pertanyé al senyoriu de la família Bellvís i s’anomenà la Pobla de Rugat, el 27 de juliol de 1427, obtingué la jurisdicció per la compra de Jaume Romeu i Llançol, després passà a dependre dels ducs de Gandia, dels quals prengué el nom. El 1916 fou castellanitzat per a efectes oficials. Així el dictador, en aquest cas, s’ho trobà fet.

     Sempre estigué habitat per cristians vells. En l’arranjament parroquial de l’Arquebisne Sant Tomàs de Villanueva, el 1548, se li donaren els annexos de Castelló de Rugat, Terrateig i Aielo de Rugat, habitats per moriscos. El temple parroquial es va construir el segle XVII, sobre el solar del primitiu, del qual no existeix cap vestigi, és molt espaiós, d’ordre compost, de planta rectangular i torre de base hexagonal. La capella es va construir en el segle XX. Té un calvari amb ermita, on es  venera una piadosa imatge del Crist de l’Empar, que fou trobat l’any 1872.

     TERRATEIG: en un principi pertanyé a la Pobla del Duc eclesiàsticament, de la qual es va desmembrar el 1534, i s’erigí en parròquia independent, comptava amb 33 cases de cristians nous. El seu titular (de la parròquia) és Sant Joan Baptista, té actualment uns 200h i pertany a l’Arxiprestat de la “Mare de Déu del Remei”. Té una ermita dedicada a Sant Vicent Ferrer. Durant molts anys el pàrroc, encara que residia a la Casa Abadia de Benicolet, s’encarregava del servei d’ànimes. A l’ermita de Sant Vicent Ferrer encara es conserva una figuera i la font que féu brollar en passar per aquest indret Sant Vicent. Encara que és una dada bastant desconeguda, els oficis d’una Setmana Santa dels anys 70 foren oficiats per l’avui bisbe de Tortosa, monsenyor Xavier Salinas.

     PD: Dedique aquest breu apunt (pel que fa a Terrateig) a un amic del facebook.