Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
29 de setembre de 2011
0 comentaris
“La devoció a l’arcàngel Sant Miquel”, del P. Josep Miquel Bausset (OSB)
Al Levante apareix avui, festivitat de Sant Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafael, l’article sobre la devoció a Sant Miquel del P. Bausset. Com que un amic es troba ingressat en un centre hospitalari i duu per nom Rafael, en el seu record i desitjant que prompte millore i el tornem a veure tot riallós, penge aquest article. A més a més, Sant Miquel és festa al seu poble i aquest amic li professa una gran devoció.
“A la Bíblia apareixen amb freqüència els àngels, una paraula que en grec significa enviat o missatger, ja que sempre porten un anunci de part de Déu. A l´Escriptura, sobretot al llibre dels Salms, als Fets dels Apòstols, a l´Apocalipsi i també als Evangelis, apareixen els àngels portant un missatge als hòmens de part de Déu. Els llibres de la Bíblia que, sovint parlen dels àngels, especifiquen només el nom de tres arcàngels, amb uns noms relacionats amb la missió que Déu els ha confiat i que són Miquel (¿qui com Déu?) Rafael (medicina de Déu) i Gabriel (fortalesa de Déu). Per la tradició bíblica, l´arcàngel és un signe de la benedicció i de la protecció de Déu sobre la vida de les persones, perquè puguen anar trobant el pla de Déu en el camí de la vida. Un pla que té com a centre Jesucrist.
La menció a l´arcàngel Sant Miquel que trobem a la Sagrada Escriptura, concretament al llibre de Daniel, a la carta de Sant Judes i també a l´Apocalipsi, ha cristal·litzat en la litúrgia de l´Església, que presenta a Sant Miquel (signe de la protecció de Déu) vetlant la vida i la mort dels hòmens i les dones. La devoció a Sant Miquel es va estendre entre els cristians i ja al segle V trobem a Roma una església dedicada a ell i consagrada el 29 de setembre, d´ací la data de la festa. També el castell Santangelo de Roma, del segle VI, està dedicat a Sant Miquel.
A més del llibre de Daniel, la carta de Sant Judes també fa menció de l´arcàngel Sant Miquel, nom que ve de Mica-el i que en hebreu significa ¿Qui com Déu? Aquesta expressió ve, pel fet que Sant Miquel apareix sempre en un context de lluita entre el bé i el mal i per això se l´invoca com a protector o defensor. A l´Apocalipsi també apareix Sant Miquel en una nova batalla, lluitant a favor dels deixebles de Jesús, en contra del maligne. Com a éssers espirituals, els artistes han representat a Sant Miquel amb ales i vestit guerrer, amb casc i espasa a la mà, lluitant contra un dragó, situat al seus peus. És així com apareix a Llíria, Tous o la Puebla de San Miguel, viles d´on és patró, encara que també se celebra a molts altres pobles. De fet són moltes les ermites dedicades a aquest sant, com a Gilet, Benigànim, Corbera, Jalance, Val de la Sabina, o Sant Miquel de Soternes, ermita construïda per Joanot Martorell.
La presència d´aquests esperits angèlics és invocada també es la litúrgia, d´una manera especial a la pregària eucarística primera o cànon romà, quan es demana que l´ofrena siga portada a l´altar del cel «per mans del vostre àngel». Igualment, en la litúrgia dels difunts demanem a Déu que per mitjà dels àngels, porten l´ànima del qui ha mort a la llum santa, al lloc de la glòria de Déu, perquè alliberat dels pecats, el Senyor el faça passar de mort a vida. D´aquesta manera preguem perquè els àngels del Senyor presenten a l´Altíssim aquells que han mort.
Que la festa de Sant Miquel a tants pobles del bisbat de València, ens ajude a vore en aquests esperits angèlics, amics dels hòmens, aquells que ens ajuden i ens protegeixen en la lluita contra el mal.”
La menció a l´arcàngel Sant Miquel que trobem a la Sagrada Escriptura, concretament al llibre de Daniel, a la carta de Sant Judes i també a l´Apocalipsi, ha cristal·litzat en la litúrgia de l´Església, que presenta a Sant Miquel (signe de la protecció de Déu) vetlant la vida i la mort dels hòmens i les dones. La devoció a Sant Miquel es va estendre entre els cristians i ja al segle V trobem a Roma una església dedicada a ell i consagrada el 29 de setembre, d´ací la data de la festa. També el castell Santangelo de Roma, del segle VI, està dedicat a Sant Miquel.
A més del llibre de Daniel, la carta de Sant Judes també fa menció de l´arcàngel Sant Miquel, nom que ve de Mica-el i que en hebreu significa ¿Qui com Déu? Aquesta expressió ve, pel fet que Sant Miquel apareix sempre en un context de lluita entre el bé i el mal i per això se l´invoca com a protector o defensor. A l´Apocalipsi també apareix Sant Miquel en una nova batalla, lluitant a favor dels deixebles de Jesús, en contra del maligne. Com a éssers espirituals, els artistes han representat a Sant Miquel amb ales i vestit guerrer, amb casc i espasa a la mà, lluitant contra un dragó, situat al seus peus. És així com apareix a Llíria, Tous o la Puebla de San Miguel, viles d´on és patró, encara que també se celebra a molts altres pobles. De fet són moltes les ermites dedicades a aquest sant, com a Gilet, Benigànim, Corbera, Jalance, Val de la Sabina, o Sant Miquel de Soternes, ermita construïda per Joanot Martorell.
La presència d´aquests esperits angèlics és invocada també es la litúrgia, d´una manera especial a la pregària eucarística primera o cànon romà, quan es demana que l´ofrena siga portada a l´altar del cel «per mans del vostre àngel». Igualment, en la litúrgia dels difunts demanem a Déu que per mitjà dels àngels, porten l´ànima del qui ha mort a la llum santa, al lloc de la glòria de Déu, perquè alliberat dels pecats, el Senyor el faça passar de mort a vida. D´aquesta manera preguem perquè els àngels del Senyor presenten a l´Altíssim aquells que han mort.
Que la festa de Sant Miquel a tants pobles del bisbat de València, ens ajude a vore en aquests esperits angèlics, amics dels hòmens, aquells que ens ajuden i ens protegeixen en la lluita contra el mal.”
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!