Diuen als pobles que quan cal traçar una nova carretera, criden els tècnics. Si la cosa és difícil, acudeixen als enginyers. Però quan el traçat és realment complicat, demanen que intervinguen els pastors. Perquè ells són qui millor coneixen el terreny.
Sent el món remenat des dels tsunamis, terratrèmols, centrals atòmiques, política, països en aixecament contra dictadures i, sobretot, el silenci vergonyant davant la fam i la misèria al món.
Percep que els grans de la política i de l’economia es reuneixen, analitzen, prometen… però açò no canvia, no s’arregla. El diner i les riqueses segueixen en mans de grans empreses, de grans capitalistes, de grans entitats bancàries.
Igual és important i cal que parlen els pobres, els senzills, els pastors de la terra. Que la veu callada diga el seu sentir i presente les seues alternatives.
Van a ser més sensates, més senzilles, més autèntiques i més barates. I sobretot, van a ser més realistes i més alternatives.
Els pastors parlen poc. Avui estem sentint massa discursos, es promet massa, es comprometen els governs davant les necessitats i després no arriba l’ajuda a les persones necessitades.
Podíem tenir uns dies de total silenci? Pensem un poc com els pastors des de la natura, des del contacte amb la terra, des del trellat..
Sobren crits, mítings, discursos, paraules. Cal servei, humanitat. I potser ens hem equivocat d’alternativa. Punt i a part i a començar, o a seguir algunes alternaives noves que ja existeixen i descobrim les pastures bones, el realment natural. Ahí podem trobar el nou sentit per a la vida. En definitiva, que parlen els pastors, encara que siguen persones a qui mai escoltem i a qui creiem en un altre món. Elles sí que ens van a traçar l’autèntic camí de la nova humanitat.
PD: N’he fet la traducció a la nostra llengua.