Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 de setembre de 2011
0 comentaris

PICANYA (Horta Sud)

     Municipi situat al sud-oest de la ciutat de València. El seu terme és totalment pla, solcat pel barranc de Torrent. El terremy conreat ocupa el 90% de tot el terme, avui dia està tot regat per les aigües de la sèquia de Benàger. Es conreen a més dels cítrics, hortalisses i dacsa. La indústria és la base de l’economia de la població, en què destaquen les fustes, químiques, etc. Açò ha estat causa que haja experimentat en aquestes últimes dècades una creixent immigració. També és lloc-dormitori per a moltes persones que treballen en polígons industrials veïns, com Torrent, Paiporta, València, etc. El seu constant creixement de població igual que la veïna Torrent ha fet que s’hagen confòs ambdues poblacions en un sol nucli urbà. El poble es troba situat en el marge dret del barranc de Torrent. Actualment té més de 10.000 habitants. La parròquia està dedicada a la Marec de Déu de Montserrat i pertany a l’arxiprestat de la “Mare de Déu del Pòpul”.

     Picanya era una alqueria musulmana que el rei Jaume I concedí a l’orde militar de Sant Joan de l’Hospital, igual que els indrets de Vistabella i Torrent. Poblada per cristians vells s’atorgà la carta de població el 28 de novembre de 1248. El comanador de l’orde militar exercia el senyoriu de Torrent. Dins del terme es troba el lloc de Benàger, que juntament amb el de Faitanar, han donat nom a la sèquia de Benàger-Faitanar, derivada de la de Quart de Poblet, però organitzada autonòmament. Dins dels seu terme es troba el caseriu de la Florida, amb capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús, que en trobar-s’hi concentrat gran part de la indústria de la població, en passar a dependre el 1964 del municipi de Paiporta, va significar una gran minva de la seua indústria i dels seus habitants.

     En un principi el seu tenple parroquial estigué dedicat als Apòstols Sant Pere i Sant Pau, fins el segle XVII, que es posà davall l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat. L’Aaquebisbe Sant Joan de Ribera introduí la devoció a la Puríssima Sang de Crist, el 1695 creà la Confraria de la Sang, les constitucions de la qual foren aprovades pel Patriarca. Els membres de la Confraria eren en la seua majoria de Picanya i Vistabella, però també podien ser-ho els veïns dels pobles del costat. Celebra festes a la Puríssima Sang de Crist i a la Mare de Déu de Montserrat. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.