Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
23 de setembre de 2011
2 comentaris
Creure és comprometre’s
El compromís és el vestit de feina de la fe cristiana. Quan la fe baixa a la sorra i s’arrisca davant els desafiaments de la realitat social, aqueixa fe s’anomena compromís. Quan organitzem el món (món d’injustícies i egoisme) d’esquena al pla de Déu (món de germans), de seguida sorgeixen nombrosos ídols que esclavitzen i exigeixen víctimes. Són ídols de mort l’altar dels quals és la injustícia i la insolidaritat. Quan oblidem el Déu Absolut i Únic que ens fa lliures i ens agermana, immediatament apareixen molts “absolutets” i “xicotets déus” que ens dominen : diner, poder, gaudir al màxim, prestigi, seguretat temorosa, consum sense fre, etc.
La nostra cultura moderna es riu dels ídols-fetitxes com quelcom propi de pobles primitius i endarrerits. Però els ídols que reben culte avui en la nostra societat no són tosques imatges, sinó feroços o dissimulats poders que ens encadenen i dels quals no podem prescindir. Aquest ídols s’ensenyoregen de nosaltres i alcen el seu dosser sobre el sofriment dels més pobres i febles. D’ahí que el principal compromís dels creients en el Déu de Jesús és fer justícia a qui són víctimes permanents de la injustícia.
És falsa i hipòcrita una fe que es desentén del dolor que tenen els altres. La idolatria social és un ateisme pràctic. No nega Déu, però el falseja col.locant al seu lloc interessos humans bastards i provocant perversions i mals socials. Perquè la fe cristiana no és una pregunta que nosaltres fem a Déu: “On estàs? Existeixes?… sinó que és, més bé, una resposta a la pregunta que Déu ens fa: On està el teu germà?, com li la va fer a Caïm que havia matat Abel.
La fe bíblica no és, doncs, una pregunta religiosa, sinó una resposta a les exigències ètiques que Déu ha sembrat en la consciència humana. D’ahí que la fe siga inexcusablement un compromís, un saber on està i què li passa al meu germà, sense arronsar les espatlles davant la seua sort. La fe és tot el contrari del caïnisme: “És que jo sóc el guardià del meu germà?”…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…Àngel, amén. Jó sóc el guardià del meu germà.