Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

31 d'agost de 2011
0 comentaris

2011: any del centenari de la defunció de Teodor Llorente i Olivares i del naixement de Manuel Sanchis Guarner (continuació)

     La data en què Teodor LLorente i Olivares va passar per Benicolet, sempre seguint el que manté Ferrando Francés, fou el 24 d’octubre de 1897, amb destinació a Benigànim. Passà pel Morquí I Llutxent. De Llutxent sí explica moltes coses referides als Corporals i a l’ermita de la Consolació. I el cementeri a què es refereix no és l’actual sinó el conegut com a vell, del qual ja no queda res. 
     I la relació que tingué Llorente amb la família de Sanchis Guarner fou íntima. Manuel Sanchis, pare de l’esmantat Sanchis Guarner, era el seu metge de capçalera, i l’altre germà, Josep Sanchis Sivera, canonge i confessor, fou qui també l’assistí a l’hora de la mort. La relació de Manuel Sanchis Guarner amb la Pobla del Duc vingué perquè un membre de la família emparentà amb la Pobla, i Manuel es quedà orfe d’ambdós pares ben jove, per la qual cosa, pensa Antoni Ferrando que pogué també visitar el nostre poble de jove (passava l’estiu a la Pobla a casa dels familiars). Fóra o no en aquella època quan visità Benicolet, el ben cert és que l’any 1978 ho féu de segur, acompanyat per l’amfitrió Ferrando, pel capellà Vicent Ribes i Palmero (ACS), de Torís, i per Francesc Ferrer Pastor (ACS). I fóra aquesta vegada o en una altra ocasió Manuel Sanchis Guarner (ACS) arreplegà aquestes dites del meu poble:

Benicolet, poble antic,
i de parets derrocades,
pensant-me que era Madrid
va eixir un niu de caullades.

Mira si he corregut terres
que he estat en Alfarrasí,
en Castelló de les Gerres,
en Benicolet i ací.

Benicolet és poblet
de molt bona sembradura:
si plou en maig o giner,
tenen la collita segura.

A ballar les danses
de Benicolet,
una tomaqueta
i un primentonet.

En Benicolet, joristes,
en Benigànim, ganxuts,
en Quatretonda, cuquellos,
i en la Pobla, talonuts.

En Llutxent tot són raboses,
en Benicolet, senyorets,
en Rugat, rosega-altars,
i en Montitxelvo, albarders.

     I la més famosa de totes (en castellà):

Hijos de Benicolet,
sembrad nabos y cebollas,
que por mucho que pedregue
siempre quedan las casporras.

     PD: Done les gràcies des d’ací a Antoni Ferrando per la seua aportació per tal de redactar i facilitar-vos aquestes dites arreplegades d’altres pobles sobre Benicolet. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.