Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
26 d'agost de 2011
0 comentaris
El Sr Pepe Vilaplana, natural de Benimarfull, ens ha deixat
Més d’una vegada he dut al meu bloc algun apunt sobre els darrers aniversaris del Sr Pepe Vilaplana Micó. Anava a poc a poc acostant-se al centenari però no ha pogut ser. Aquesta matinada (cap a les 6:30h) ens ha deixat. El Sr. Pepe, un home de bé, el vaig conéixer ja fa alguns anys perquè sóc amic del seu fil Rafael. A part de pare del meu amic Rafa, també era pare de l’actual bisbe de Huelva, monsenyor José Vilaplana Blasco, anteriorment bisbe auxiliar de València i bisbe de Cantàbria. Sols enm queda lamentar la pèrdua del Sr. Pepe i desitjar que ja estiga al cel, des d’on li demane que ens ajude una miqueta en aquesta vall de llàgrimes. ACS.
Us deixe un poema d’Ernesto Cardenal sobre la Pasqua:
En Pascua resucitan las cigarras
—enterradas 17 años en estado de larva—
millones y millones de cigarras
que cantan y cantan todo el día
y en la noche todavía están cantando.
Sólo los machos cantan:
las hembras son mudas.
Pero no cantan para las hembras:
porque también son sordas.
Todo el bosque resuena con el canto
y sólo ellas en todo el bosque no los oyen.
¿Para quien cantan los machos?
¿Y porque cantan tanto? ¿Y que cantan?
Cantan como trapenses en el coro
delante de sus Salterios y sus Antifonarios
cantando el Invitatorio de la Resurrección.
Al fin del mes el canto se hace triste,
y uno a uno van callando los cantores,
y después sólo se oyen unos cuantos,
y después ni uno. Cantaron la resurrección.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!