Els Papers de Santa Maria de Nassiu

    Fa un mes en pujar al Monestir de Montserrat amb motiu de l’ordenació sacerdotal de l’amic i monjo alcudià, Josep Miquel Bausset, el P. Abat tingué la deferència de dedicar-me aquest llibre. Dedicatòria que em féu gràcies a la coneixença i amistat amb el P. Josep Miquel. Des d’ací agraesc de nou a tots dos (el P. Abat i el P. Josep Miquel) la paciència que tenen amb mi.

    I és el llibre que acabe de llegir i que us recomane de veritat. Són textos ja publicats del P. Josep M. Soler, Abat de Montserrat, en diversos llocs i per diversos motius, i tots els textos han estat llegits o són conferències dictades durant els seus 10 anys que duu essent l’Abat del monestir.

     El llibre està dividit en tres apartats, que duen per títol:

     Cada apartat conté els textos que l’autor ha tingut a bé incloure i que en guarden relació amb l’enunciat.

     Del primer apartat destaque la conferència pronunciada a Benissa (la Marina Alta) el 12 d’abril de 2002, amb motiu de la col.locació del primer centenari de la primera pedra del temple parroquial, anomenat popularment “Catedral de la Marina” (Cristians en el món d’avui. Un desafiament)

     Del segon apartat destaque els textos escrits amb motiu de l’assassinat d’Ernest Lluch i arran de la guerra d’Iraq (Manifest per la pau. Mai més la guerra, mai més!, Un humanista proper i El nostre Ernest Lluch)

     I del tercer apartat destaque les referències a la vigència de la doctrina del papa Pau VI, la relació de Montserrat amb la cultura i la referència als valors en l’educació (Diàleg fe-cultura: una aventura impossible al segle XXI? Reflexions a la llum del pensament de Pau VI, Comentaris cristians a l’exposició “Darío de Regoyos” i Els valors en l’educació d’avui)    

     Ací trobareu un vídeo de Francesc Torralba sobre el llibre del P. Abat. I ací també un text sobre el llibre. El llibre acaba amb aquests mots: “La nostra missió és la mateixa que expressa la frase clàssica d’un text de començaments del segle III, l’anomenada Carta a Diognet, quan parla del que han de ser els cristians en la societat no cristiana: