Nascut a València al carrer dels Jofrens el 1350, Joan Jofré, després d’estudiar Dret a Lleida, entrà al monestir d’El Puig. El 1391, Jofré, frare del convent de Lleida, va intercedir davant del rei Joan I a favor dels captius i el 1408 fou designat comanador del convent de la Mercè de València.
El 24 de febrer del 1409, primer diumenge de Quaresma, anant del convent de la Mercè a la catedral per predicar el sermó, a prop del Portal de la Valldigna, veié com un grup de valencians estava apedregant un malalt mental. Fra Jofré, mogut per la compassió vers aquell pobre dement agredit, s’interposà per defensar-lo de la turba, i el portà al seu convent. Quan arribà a la Seu, impressionat encara per allò que havia vist, es lamentà per aquells que “dormen per els carrers é pereixen de fam y fret, é malvades persones, no habents Deu daban senyalada llá hon les troben adormits é maten alguns é algunes fembres ignocents”
Les paraules de fra Jofré impactaren els cor dels qui el van sentir i Bernat Andreu, Llorenç Salom i altres hòmens de València, amb els Jurats del Cap i Casal, van adquirir unes cases a prop de la porta anomenada de Torrent, per construir l’Hospital dels Ignoscents, Folls e Orats. Amb l’ajuda del rei Martí l’Humà es creà aquest Hospital, com un lloc “hon los pobres ignoscents fossen acollits”. Fra Jofré, a imitació del bon Déu, va saber acollir amb els braços oberts aquells que estaven més desemparats i marginats.
Fra Joan Gilabert, mort el 18 de maig del 1417 al monestir d’El Puig, fou declarat advocat i redemptor de folls i “son nom quedà escrit en el llibre dels immortals, i sa glòria és tanta que n’hi hagué i n’hi ha per a tots” segons digué el 1917 el metge valencià Faustí Barberà, a les sessions del II Congrés de Metges en Llengua Catalana celebrat a Barcelona.
Per commemorar el 6è Centenari del sermó de Fra Jofré, la Generalitat Valenciana va declarar el 2009 “Any de la Solidaritat” a favor de tantes famílies que ho passen malament. Si l’acció de Fra Jofré va aconseguir remoure la consciència dels valencians i fomentar un moviment social per ajudar els més desvalguts, crec que també les institucions públiques haurien d’afavorir avui, amb generositat, l’aplicació de la llei de dependència a favor de tantes i tantes famílies amb malalts i ancians que no es poden valdre per ells mateixos. Unes dades preocupants: de les 550 sol·licituds presentades a Alcúdia per sol·licitar els ajuts a dependents, només se n’havien concedit 75; a la ciutat de València, vora 10.000 dependents valencians no tenen els drets reconeguts.
Diuen que la Copa d’Amèrica i la Fórmula 1 poden ser interessants de cara el turisme. Però el nivell de benestar d’una societat no es mesura per les Copes d’Amèrica ni pels circuits de Fórmula 1, sinó per l’atenció i el servei als més desvalguts! I crec que és més prioritari atendre els malalts i els ancians sense recursos, que grans esdeveniments, que a més de cars són efímers! Com va fer el P. Jofré al segle XV, amb la seva sol·licitud pels marginats i pels pobres.”