Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Esperava que fóra l’amic i monjo de Montserrat, Josep Miquel Bausset,  qui us donara l’alegria i us comunicara que el pròxim 23 de juny serà ordenat prevere al Monestir. A mi ja feia dies que m’ho havia comunicat però no havia de fer-ho públic al bloc fins el moment en què Josep Miquel ho comunicara oficialment. I ha estat avui mitjançant l’article que li publica el diari Mediterráneo de Castelló de la Plana. Ací el teniu. I ja des d’ara li desitge el millor (ja ha fet 25 anys de monjo) i ara n’haurà de fer molts més de monjo i prevere.

Com a servidor del Regne, el prevere està cridat a servir l’Església per fer créixer la comunió eclesial i per portar l’amor de Déu a tots els hòmens. El prevere, que no ha d’oblidar mai que està al servei de la comunitat cristiana, ha d’ajudar a fer de família dels fills de Déu un espai de creixement i de plenitud, per portar al nostre món la misericòrdia i l’amor de Déu: el consol als qui estan desconsolats, la pau als atribolats i l’esperança a tantes persones desesperançades! I l’alegria!! Perquè el missatge del Regne, és sempre un missatge de joia pel Déu que estima apassionadament! Pel Déu que perdona sempre i a tothom! Perquè el nostre Déu, i això ho hem de recordar contínuament, no és el Déu del càstig o de les condemnes! És el Déu de la misericòrdia, del perdó de l’amor!

A punt d’iniciar el meu ministeri presbiteral, m’adrece als qui, per qualsevol raó se senten allunyats o incompresos per l’Església o es miren la comunitat cristiana amb recel. A vegades un mal exemple nostre, una mala paraula, un mal gest, els han pogut allunyar de la comunió eclesial. Si és així, els demane perdó! I també els dic que Déu els estima tal com són! Sense condemnes! Com una mare que espera i acull el fill que ha deixat la casa. Fa uns dies celebràvem el 50è aniversari de l’encíclica Mater et Magistra del papa Joan XXIII. Com a mare i mestra, hui l’Església s’adreça als hòmens i dones del nostre món, per dir-los que els estima i que són estimats de Déu.

El cardenal Tarancon en prendre possessió de l’arquebisbat d’Oviedo digué: “Vinc a servir-vos perquè vos estime”. I és que només des de l’amor, és possible i té sentit el servei a les comunitats cristianes. Jo també, en el meu ministeri presbiteral, vull ser un servidor del Regne perquè m’estime l’Església i aquells que, per qualsevol motiu, l’han deixada. Servidor d’un Regne obert a tots. Un Regne que ha de créixer dia a dia des de la humilitat.

I des de l’afabilitat i l’amabilitat! No des de la prepotència, la intransigència o l’arrogància. Hem de construir una Església pobra però lliure, vestida només d’Evangeli, allunyada del poder i de les influències, servidora i samaritana en el doble sentit de l’expressió: pròxima als qui sofreixen, sol·lícita pels desvalguts, els malalts i els humils. I samaritana també, perquè busque, perquè desitge ser saciada amb l’aigua de la vida.

Hem de construir una Església oberta, que no es tanque en ella mateixa, en diàleg amb el món, sense pors a la cultura ni a la ciència i arrelada a la llengua i a les tradicions del poble que serveix (com demanava el Vaticà II).

El prevere ha de viure per sembrar en el món les llavors del Regne de Déu. Des de la humilitat. Sense imposicions ni pressions! Un Regne que va ser la passió i el somni que va moure la vida de Jesús.

Com diu el teòleg J. A. Pagola, “no hem rebut de Jesús autoritat per condemnar sinó per curar. Jesús no va voler posar en marxa un moviment per combatre, condemnar i derrotar als seus adversaris. Pensava en deixebles que miraren el món amb tendresa, ja que volia alleujar el patiment i infondre esperança”.

És així, reproduint la seua actitud, que el nostre seguiment del Crist serà un testimoni creïble per a la nostra societat.”