Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
26 de maig de 2011
0 comentaris
OLOCAU
Situat a la vessant sud de la serra Calderona, el terme és totalment muntanyós. El barranc del Carraixet penetra des de Marines pel nord, entre alts penya-segats discorre i ix pel sud. Un terç del territori està dedicat al conreu. Els productes principals són: oliveres, garroferes, ametllers i vinya. El pla de regadiu del canal del Generalíssim (sic) ha possibilitat que mig miler de fanecades s’hagen dedicat al regadiu. La població ha minvat progressivament des de fa cent anys. El nucli urbà es troba situat en una fondalada envoltada de muntanyes i circumdat d’oest a sud pel barranc del Carraixet. Actualment té uns 1.200 habitants. La parròquia té per titular la Mare de Déu del Roser i pertany a l’Arxiprestat de Sant Vicent Ferrer.
S’hi han trobat restes arqueològiques que mostren que el terme d’Olocau estigué habitat en les Edats dels Metalls i del Bronze. De l’època ibèrica pertanyen els murs i restes de murades existents en la Punta Blanca i en la dels Llops. L’ocupació romana deixà una pregona petjada, s’hi han trobat una vil.la rústica i vestigis d’altres i conduccions d’aigua i un forn de ceràmica que estigué en ple funcionament els dos primers segles de l’actual era. En les cròniques del Cid consta que després de conquerir la ciutat de València, el 1087, s’apoderà del castell d’Olocau. L’esmentat poble apareix citat, amb data del 21 de febrer del 1238, en el Llibre del Repartiment. El 1271 l’infant Pere en nom del rei Jaume I els atorgà carta de població a Arnau Savit, Bernat Seca i altres. El rei Alfons I el Lliberal donà el senyoriu a Ramon Escorna, el 3 de febrer de 1286, i passà pel temps a la família de Vilaragut, la casa senyorial de la qual existeix avui dia, juntament amb una torre d’origen romà, restes d’un castell que existia allí. El 1369 el rei Pere el Cerimoniós elevà el senyoriou d’OPlocau a comtat. El segle XVIII sofrí una epidèmia de va minvar molt la població, que es va recuperar gràcies a l’ajut que prestaren els monjos de la Cartoixa de Portaceli.
Des d’antic existí la parròquia d’Olocau, de la qual depenien Marines, Gàtova i Torres, que es desmembraren el 1535. L’actual temple parroquial es va construir el segle XVIII i el seu campanar es va reformar i consolidar el 1907. Celebra festes patronals a la Mare de Déu del Roser, a Sant Josep i a Sant Roc. No heu de confondre Olocau amb Olocau del Rei, un altre municipi que no pertany a l’Arquebisbat de València.
Comparteix això:
Relacionats
BALANÇ RÀPID DELS DARRERS 365 DIES
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!