Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     El seu terne hi ha vestigis de jaciments ibèrics i romans. En temps de la fundació del Regne de València era una alqueria àrab que pertanyia al cabdill musulmà Al-Azraq, que jurà vassallatge al rei Jaume I el 1244. El 1255 es va sublevar i una vegada vençut fou desterrat el 1258. L’infant Pere, després el rei Pere I del Regne de València, ostentà el seu senyoriu que pertanyia a la Corona. Després tingué diversos senyors fins que el 1460 el rei Joan II el va cedir a Francesc Gilabert de Centelles, comte d’Oliva, i passà després al ducat de Gandia. El poble de Murla estigué sempre habitat per cristians vells, tret del raval que l’ocuparen els moriscos. Aquests, quan foren expulsats el 1609, se sublevaren i resistiren, a la qual cosa va respondre amb bastant repressió el terç de Nàpols.

     La cristiandat de Murla és molt antiga. En l’arranjament parroquial de 1535 se li emanciparen els caserius de Parcent i Campell. El seu temple parroquial es troba encaixonat entre unes torres i cubs amb les seues troneres, de forma que ve a tenir aspecte de castell o fortalesa, com a clau i defensa de les moreries per la seua proximitat a la mar. El campanar, d’uns 25 metres, es troba edificat sobre una vella torre. L’any 1990 va caure i matà dues persones. Ara, després de 21 anys, sembla que serà reconstruït. Se celebren les festes patronals a la Divina Aurora, al Crist del Salvador i a la Mare de Déu dels Desemparats en agost. Venera una imatge de Sant Sebastià en una ermita situada en la muntanya. És fill d’aquest poble el P. Pere Vives, autor del Catecisme de la Doctrina Cristiana.