Ahir, coses de la tècnica, em vaig quedar amb connexió a internet però sense poder llegir el correu ni consultar cap pàgina. Així que ací teniu el que vaig escriure ahir. Són unes "memorietes".
L’Alcúdia i Carlet
He hagut d’anar avui a Carlet per un motiu personal que no ve al cas. He pasta per l’Alcúdia, poble del nostre amigatxo Toni de l’Hostal. Quan conduïa el Toyota Corolla escoltava el grup de pop anomenat Amaral. I, mentrestant, pensava de què escriuria avui al bloc. I m’ha vingut a la memoria l’única vegada que vaig tindre la sort de “platicar” amb sant Joan Fuster. Us ho conte com va tindre lloc.
Era Setmana Santa d’un any de la dècada dels anys vuitantes. Joan Fuster va ser convidat a dinar a Benicolet a ca del Toni Ferrando, catedràtic de Llengua Catalana a la Universitat de València-Estudi General. Era divendres sant. El dinar tingué lloc al que era el Mesón Balica -avui convertit en Residència de la 3a Edat-. Joan Fuster vingué acompanyat -recordeu que no conduïa- del novel.lista Jesús Franco. Un altre company i jo mateix ens hi incorporàrem a la tertúlia a l’hora de les postres -com solen dir a Catalunya-. A mesura que anava avançant la vesprada les barxoles dels escolanets del poble cridaven als Oficis de Divendres Sant. Oficis que aqueix any oficiava qui era secretari particular -familiar- de l’arquebisbe Miguel Roca, en Víctor Arias Prats, capellà nascut al poble. I Joan Fuster ens deia que havíem d’assistir als oficis. Sobretot a mi. Aleshores solia prendre part en els actes religiosos de la parròquia del poble. Però la tria era molt fácil: seguir escoltant en Joan Fuster. I així ho vam fer. Acabaren els oficis i nosaltres seguíem escoltant el que ens deia el gran mestre -enteneu-ho en el sentit etimològic que té el terme-. I tal dia com avui ho he recordat, i he volgut dir-vos que l’única vegada que vaig escoltar en viu en Joan Fuster fou aquesta. No vaig tenir la sort d’assistir a les classes que uns anys després -pocs perquè faltà el 92- va impartir a la Facultat de Filologia de la UV-Estudi General. Que aquest recordatori servesca perquè, ja que fa pocs dies hem celebrat el Dia del Llibre, ens animem a llegir o rellegir el mestre del carrer sant Josep de Sueca
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xe, has passat per ací i no m’has avisat pâ fer-mos-en una!? Bueno, si era per motius personals que no vénen al cas, tampoc passa res; de totes les maneres, per la vesprâ no m’hauries pillat, que m’encontrava en la Sueca de Fuster cavil·lant noves formes de dominar el món o, en el seu defecte, com guanyar les eleccions de l’any que ve… i no sé quina de les dos coses és més difícil.
Doncs ací un servidor va estar una volta a punt d’anar a cal Fuster, però la cosa va quedar en una junta alimentària. M’explique. Això era un xicot d’ací del poble que no parava d’insistir-me que anàrem a ca Joan Fuster; que per tot i per tot volia que l’hi portara, com si jo el coneguera o tinguera clau de sa casa. Es veu que pensava que jo hi tenia mà. Per molt que li explicava que jo no el coneixia de res i que això d’anar i presentar-se per la cara no tenia cap ni peus, no hi havia mans de fer-lo convindre. Finalment, vam quedar que tal diumenge de matí faríem la visita. En alçar-me, vaig tornar a pensar que això era un destrellat, vaig telefonar a Paco Muñoz, que sí que el coneixia, a vore ell com ho veia, i en penjar ho vaig tindre clar: vam acabar esmorzant en un bar d’Aielo de Malferit. Un bar que ja ha tancat, on feien uns entrepans deliciosos.
Gàlim
No et vaig dir res perquè vaig suposar que no estaries "disponible" com al MSN. Però, si hi torne a passar, t’avisaré…
Des d’un poblet xicotet
Àngel
Per mi tampoc no haguéreu arribat fins al sant. Però, amb l’ajut d’en Toni Ferrando, sí que s’haguera pogut fer alguna cosa. Però avui, tristament, és massa tard.
Des d’un poblet xicotet
Àngel