Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
28 de gener de 2011
0 comentaris
La llegenda dels cedres (I)
Conta una antiga i coneguda llegenda que tres cedres havien nascut en el que alguna vegada foren els bonics boscos del Líban. Com sabem, els cedres triguen molt de temps a créixer i aquests arbres passaren segles sencers pensant sobre la vida, la mort, la natura i l’home.
Presenciaren l’arribada d’una expedició d’Israel, enviada per Salomó, i més tard veren la terra coberta de sang durant les batalles amb els assiris. Conegueren Jezabel i el profeta Elies, enemics mortals. Assistiren a la creació de l’alfabet, i s’enlluernaren amb les caravanes que passaven plenes de teles de colors.
Un bon dia decidiren conversar sobre el futur. “Després de tot el que he vist -digué el primer arbre- vull ser transformat en el tron del rei més poderós de la Terra.” “A mi m’agradaria ser part de quelcom que transformara per sempre el Mal en Bé -comentà el segon”. “Per la meua part voldria que cada vegada que em veren pensaren en Déu” -fou la resposta del tercer.
Passà algun temps més i vingueren els llenyataires. Els cedres foren enderrocats i un vaixell els va transportan lluny. Cada un d’aquells arbres tenia un desig, però la realitat mai no pregunta què fer amb els somnis; el primer va servir per tal de construir un refugi d’animals, i el que restava s’usà per tal de donar suport al fenc. El segon arbre es convertí en una taula simple, que prompte va ser venuda a un comerciant de mobles. Com la fusta del tercer arbre no va trobar compradors, va ser tallada i col.locada en un magatzem d’una gran ciutat.
Infeliços, es lamentaven: “La nostra fusta era bona, i ningú no trobà quelcom bonic on fer-la servir”. Passà algun temps més i, en una nit plena d’estrelles, un matrimoni que no aconseguia trobar refugi decidí passar la nit a l’estable que havia estat construït amb la fusta del primer arbre. La dona cridava, amb dolors de part, i acabà donant a llum allí mateix, i col.locà el seu fill entre el fenc i la fusta que li donava suport. En aquell moment, el primer arbre entengué que el seu somni s’havia acomplit: allí estava el més important de tots els reis de la Terra.
PD: D’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu
PD: D’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!