Avui la cosa ha anat més lluny. Eren les 8:50 del matí. Tenia classe amb un grupet de 3r d’ESO d’uns 15 alumnes (és per això de la qualitat de l’ensenyament que, a vegades, et parteixen un grup de 30 en dos de 15 perquè els pugues treure més suc). No sé a sant de què a un alumne (Isaac, nom bíblic on els hi haja) a qui havia "premiat" amb una "amonestació" -és la segona que pose en tot el curs, no penseu malament) se li acut parlar-me d’"eixe senyor que està així". Si poguéreu veure’m ho entendríeu de seguida. Però la xarxa encara no permet -crec- fer un bloc amb imatge simultània. I es posa amb els braços en creu. Clar, els qui em coneixeu ja podeu pensar la cara i l’expressió de sorpresa que he fet. Senyores i senyors del segle XXI, un alumne de 3r d’ESO no sabia que aqueix home tenia per nom Jesucrist -el Salvador-. Li he preguntat si cursava Religió. M’ha dit que no. Per tant, cursa AAR -activitats alternatives a la religió- i li he dit que li comunicava urgentment al professor d’aquesta assignatura que els fera un curset ràpid dels fets mínims del pensament cristià. La veritat és el que us acabe de contar.
Però el que més gràcia m’ha fet ha estat un alumne de 1r de batxillerat que, fa uns dies, em va dir que no era religiós. I una vegada, quan cursava Primària, li va contestar a la seua mestra, encabotada que tothom havia de tenir una religió i que Jesús era el Salvador, que també es deia Jesús -l’alumne es diu Salvador-. No sé si m’he aconseguitat explicar. Però l’argumentació d’un xiquet d’uns 9-10 anyets va ser molt bona.
Au, fins prompte… des del poblet xicotet…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estimat Àngel:
El problema que estic detectant és que no saben qui era, Jesús de Natzaret, no saben qui era Confuci, ni Luter, ni Buda, ni què cosa és el sintoïsme, ni Enric VIII, ni Anna Bolena, ni la Cienciologia, ni Larra, ni Mann, ni Eric Clapton, ni BB King, ni els Rolling, ni Víctor Jara, ni Picasso, ni Miró, ni Nureiev, ni Alicia Alonso, ni Franco, ni Hitler, ni Mussolini, ni Bush, ni Issac Hayes, ni el Hip-hop, ni la new way, ……ni Estopa, al ritme que anem.
Com diu la meua companya, que també és professora d’Institut a la Plana Baixa, tenim les classes de marroneretes i marronerets. I crec, mal que olga, és prou gràfica.
Quan els conservadors (PP i Ciu) aprovaren la reforma fa uns anys, carregant-se la Llei de Maravall, sabien que pouaven i sembraven sobre la terra erma que tenien als peus.
Al capdavall, en aquest país, i amb diferència el país valencià, tenim un sector, el dels ensenyants, que excel·leix amb força.
I al remat és el que ens estireu cap endavant.No m’imagine en cap lloc del món, una plataforma com la de l’ESCOLA VALENCIANA. Model d’ensenyament – i parió- del que hom van parir a temps d’entre repúbliques al Principat. Formaven persones moralment i ètica, i amb coneixement global.
L’altre dia un company em deia que no era així: hi havia anys bons i no tan bons. I jo li vaig contestar que sí, però sempre cap avall… És com uns cims i unes valls però sempre de capa caiguda. No sé si m’haurè fet entendre. Gràcies pel comentari.
Des d’un poblet xicotet
Àngel