Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de desembre de 2010
2 comentaris

No et rendesques

     És el títol del poema de Mario Benedetti. Trobe que li escau molt bé al que cal fer arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre la llengua vehicular del sistema educatiu. Us la deixe en la llengua del poeta per tal que l’entenguen bé aquelles i aquells que l’han d’entendre. 

No te rindas, aún estás a tiempo

De alcanzar y comenzar de nuevo,

Aceptar tus sombras,

Enterrar tus miedos,

Liberar el lastre,

Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

Continuar el viaje,

Perseguir tus sueños,

Destrabar el tiempo,

Correr los escombros,

Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se esconda,

Y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma

Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo

Porque lo has querido y porque te quiero

Porque existe el vino y el amor, es cierto.

Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,

Quitar los cerrojos,

Abandonar las murallas que te protegieron,

Vivir la vida y aceptar el reto,

Recuperar la risa,

Ensayar un canto,

Bajar la guardia y extender las manos

Desplegar las alas

E intentar de nuevo,

Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se ponga y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma,

Aún hay vida en tus sueños

Porque cada día es un comienzo nuevo,

Porque esta es la hora y el mejor momento.

Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Mario Benedetti



Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. És una llàstima que el sistema judicial no actue d’ofici i, fent una demostració de justícia justa, obligue a la Generalitat Valenciana a adoptar “cuantas medidas sean necesarias” per a que els xiquets que vullguen estudiar en valencià ho puguen fer. Potser així ens ajudaria un poc a creure en el sistema.

    Normalment un es rendeix quan a canvi l’enemic li perdona la vida: rendir-se o morir. En el nostre cas, rendir-se no és una opció, al contrari, implica directament la mort. No tenim més remei que intentar anar “més lluny de l’avui que ara ens encadena”; lluitar o morir.

    Bones festes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.