Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
23 de novembre de 2010
1 comentari
Ansietat i professorat
Ahir podíem llegir a Levante-EMV que la violència en les aules provoca ansietat al 35% dels professors. I no és cap broma. Un terç del professorat, segons aquesta informació i estadística d’ANPE, pateix ansietat provocada per la violència en les aules. També coincideix aquesta informació amb una altra, coneguda aquests dies encara que ja feia més d’un mes que s’havia produït, que denuncia que dos professors havien estat tirotejats (en un cas, el cotxe; i en l’altre, la casa) a Aldearrubia i Terradillos (Salamanca). Fins ací els fets.
Quina és la realitat? Encara que hem de dir que cada centre és un món, la realitat (alguna vegada) supera la ficció. I no cal entendre-ho catastròficament. Així el 12% dels professors patim assetjament i amenaces dels nostres alumnes i un 6%, faltes de respecte i assetjament dels pares. I és en Secundària (de 1r a 4t d’ESO) en què es donen el 65% dels enfrontaments entre alumnes i docents. Aquestes dades són del PV. I acaben en un 35% de docents amb problemes d’ansietat, i un 23,5%, de depressió.
Fa temps ens féiem ressò que l’estat espanyol és el país amb PITJOR clima escolar. Dediquem un 16% del temps de docència a posar ordre en l’aula. Sabem que pensareu que són dades fredes i que la realitat s’exagera. N’esteu molt equivocats. I mentre qui ha de posar remei a aquesta situació i aconseguir que la figura del mestre siga considerada com a constructor de la societat, mira cap a altre costat. I si voleu, llegiu el que segueix:
“Unos críos esperaban en mi coche para darme una paliza”
“Había llamado la atención a una alumna en clase. No le di importancia. Es mi deber. Pero a la salida del centro, ya de noche, un grupo de críos esperaban junto a mi coche. Ni siquiera eran del centro y querían darme una paliza”. Manuel es profesor de secundaria. Lleva en ejercicio más de 30 años. Y dice que este caso no es insólito, “se repite”. La inseguridad, la violencia y el miedo a las represalias merman el trabajo de los profesores y se dan con cierta frecuencia situaciones tensas en las aulas y fuera de ellas. “Por suerte, puede dialogar”, prosigue Manuel. “Hablé con el muchacho y le hice comprender que si quería a su novia, debía apoyar mi medida y obligarla a ella a prestar más atención en clase y a trabajar”. No hubo una agresión. Pero, Manuel recuerda ruedas pinchadas, golpes en vehículos de sus compañeros, jóvenes que esperan a los docentes para “tener otro tipo de conversaciones fuera del colegio” o incluso, robar un palo de madera para esperar al profesor en la puerta de clase para “castigarle”. Hay maestros que no salen solos después de trabajar. Sin embargo, los docentes se resisten a interponer denuncias, según el sindicato de profesores de enseñanza pública ANPE. Entre las razones más frecuentes para no hacerlo está el trámite jurídico, buscar abogado, prestar declaración y obtener una escasa recompensa. Por ello, parte de las falsas expectativas consiste en esperar a que pase el curso, el alumno cambie de profesor, o acabe por abandonar el centro. Los alumnos más conflictos están en secundaria. N. G. P. VALENCIA. Levante-EMV.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i estan emparats per pares i pseudoprogres. No se’ls pot dir res a aquets xiquets aviciats i comsentits; llavors quan en fan una de grossa tothom en parla, si no, es renten les mans i ells continuen amb el seu sadisme pervers torturant indefensos ensenyants. Caldria plantar-ho tot i revelar la crua veritat, però no hi collons!