Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Municipi del Camp de Túria, situat en el peu del mont que s’estén des de les muntanyes d’Alcublas i Marines fins al marge del riu Túria. En el seu paisatge toponímic es distingeixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per muntanyes, pertanyents al sistema ibèric. Des dels cims de les Ombries i la Carrasqueta es descendeix ràpidament pels costat a una segona zona constituïda per una planura ondulada. Aquesta coincideix amb la zona de sòls argilencs aprofitats per l’agricultura de secà. La tercera zona sobre la qual es troba la població i l’horta actual, correspon a un pla de sediments quaternaris i la seua altitud mitjana és de 150 metres. La ciutat es troba al peu d’un tossal i té amples carrers i places, com també carrerons estrets que recorden passades èpoques. En la darrera mitjana centúria del segle passat  s’hi ha potenciat l’activitat industrial: fàbriques textils, mobles, jute, prefabricació de formigó i embotellats de vi que ha motivat un notable creixement de la població. Actualment té més de 20.000 habitants.

     Existeixen vestigis que indiquen que estigué habitada a finals del Paleolític superior, a partir del segle V aC es desenvoluparen diversos establiments d’època ibèrica. Es creu que fou Edeta, capital d’Edetània durant la romanització. En temps dels àrabs fou una important ciutat. El rei Jaume I l’11 de juny de 1238 la donà a l’infant Ferran i en dates posteriors donà a diversos dels seus servidors, cases, molins i torres. El mateix rei li concedí la carta pobla el 3 d’abril de 1252, amb molts privilegis, que foren ampliats pels seus successors. El 1364 fou incorporada a la Corona i tingué vot a les corts. El rei Felip V després de les guerra de Successió concedí al duc de Berwick el ducat de Llíria.

     La primitiva església parroquial de Llíria és la de la Sang, d’estil gòtic i portada romànica, d’una sola nau molt ampla. Es conserva el púlpit, on, segons la tradició, predicà Sant Vicent Ferrer. L’actual temple parroquial dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, sòlid i espaiós, es començà el 1627, es beneí el 1642 i s’acabà el 1672. A uns 3 quilòmetres de la ciutat es troba l’ermita de Sant Vicent Ferrer, a qui se li atribueix el prodigi del deu d’aigües que allí es coserva. El rei Jaume II fundà un Santuari en el cim d’un monticle, on es venera l’Arcàngel Sant Miquel, patró de la ciutat. Davant el creixement de la població, a més de la parròquia matriu, el 29 de desembre de 1953 es creà la parròquia de Sant Francesc d’Assís, en l’extingit convent de franciscans; i l’1 de març de 1965 s’erigí la de Maria, Mare de l’Església. El 26 d’agost de 1897 faltà en aquesta ciutat Santa Teresa de Jesús Jornet, fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats.