LLAURÍ

     Municipi de la Ribera Baixa, situat al peu de la serra de Corbera. El seu terme consta de dues pertinences territorials separades pel terme de Corbera. La part nord és un pla, en què es conrea arròs. El sector sud en què es troba el nucli de població participa del pla i de la muntanya. Des del més amunt del Cavall Bernat, a 584 metres d’altitud, situat a l’extrem sud fins la sèquia de Llaurí, en l’extrem nord, dominen els materials calissos i el sòl és pedregós, tret de les parts més baixes. En la muntanya naixen les fonts de Sant Sofí, de la Penya i del Sapo. De sud a nord discorren els barrancs de la Corbella, la Penya i Umero, que s’uneixen per tal de formar el de Cambrils. L’agricultura ocupa un poc més de la meitat del sòl total, i són els cítrics i l’arròs la base de la seua economia. La indústria queda supeditada a la comercialització de la taronja, amb els magatzems que atenen aquesta activitat, i concretament la Cooperativa Citrícola “Sant Blai”. En aquestes darreres dècades la població ha minvat a causa principalment de l’emigració dels parcers fins a regions industrials cercant millors mitjans de vida. La vila està edificada, al peu de la serra de Corbera, en terreny pla, actualment té 1.200 habitants. La seua parròquia està dedicada a la Puríssima Concepció de Maria i pertany a l’arxiprestat de la Mare de Déu del Castell.

     Les restes arqueològiques trobades en el terme corresponen  a l’època romana. En les partides de Safarejot i Sant Sofí es trobaren fa anys ceràmiques i altres materials, que per cert, no es conservaren. Alguns autors han volgut identificar el poble de Llaurí amb l’antiga “Lauro”, però no hi ha restes arqueològiques ni condicions geogràfiques que ho justifiquen. En els seus orígens fou una alqueria àrab, anomenada “Auryn”, que etimològicament significa Déu misericordiós. En el Llibre del Repartiment se l’anomena Laurín. En 1249 el rei Jaume I donà terres d’aquest indret a Pere de Sant Joan; en 1418 consta que pertany a la Corona. Després de l’expulsió dels moriscos es donaren aquestes terres a Lluís Vich, que les va repoblar amb nova gent, i rebé el títol de baró de Llaurí, que entroncà més tard amb la baronia de Vallverd.

Enm 1535 s’erigí en rectoria de moriscos, amb els annexes de Benihomer i Benioquer, avui despoblats i comptava amb 32 cases habitades per moriscos. La seua primitiva església es trobava a Sant Jeroni de Matada, habitat per cristians vells, avui dia despoblat, on havien d’anar els veïns de Llaurí a oir missa. L’actual temple parroquial es construí en 1690, d’estil toscà, amb un artístic retaule en l’altar major. En temps de l’Arquebisbe Joan de Ribera ja tenia per titular la Puríssima Concepció de Maria. Celebra les seues festes a Sant Blai del 2 al 5 de febrer.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *