Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
25 d'agost de 2010
2 comentaris
Girona i Caldes de Malavella
Una vegada instal.lat a l’hotel-balneari de Caldes de Malavella, vaig descansar la resta de dimecres. Dijous, després de desdejunar -esmorzar, segons el mot fet servir al balneari-, vaig posar en marxa el GPS i cap a Girona. Girona és una ciutat que coneixia lleugerament -en una excursió que vam fer amb un grup d’alumnes de l’institut d’Agramunt fa molts anys-, i m’abellia revisitar tranquil.lament.
Vaig arribar al pàrquing de la plaça “Pompeu Fabra”, i des d’allí en un breu recorregut a peu em vaig trobar amb l’Ajuntament, i des d’allí em vaig trobar, sense cercar-lo, amb el Museu d’Història dels Jueus -totalment recomanable de visitar-. A l’enllaç trobareu tota la informació del Museu. Un cop visitat, vaig fer cap a la Catedral de Girona. Després de treure l’entrada i preguntar-me d’on venia -no cal dir que vaig dir de Benicolet (la Vall d’Albaida), el xicot que m’atengué em donà l’aparell aquest que duu informació d’àudio en castellà i/o espanyol, cosa que vaig rebutjar de seguida tot estranyat, i li vaig demanar que me’l facilitara en català, la seua i meua llengua. Vaig fer la visita a la Catedral que recordava lleugerament, em vaig detenir en aquells altars i retaules dignes de ser adimirats, etc.
Al costat mateix de la Catedral es troba la Col.legiata de Sant Feliu. Solament la vaig poder admirar des de fora perquè estava tancada. Vaig continuar el passeig per la ciutat fins l’hora de dinar. Vaig dinar en un restaurant de la plaça “Pompeu Fabra” per 10€ (i no és mentida) molt bé (inclòs el café). I després de descansar un poquet vaig fer cap a Caldes de Malavella.
La vesprada fou dedicada al poble. Com que tenia tota la vesprada vaig poder, sense presses, fer-ne la visita a quasi tots els punts d’interés. Així vaig visitar Les Termes Romanes, la Rambla Recolons i Rambla d’En Rufí, La Granja i la Font de la Vaca, L’Església de Sant Esteve, el Balneari Prats, i el balneari Vichy Catalán (on m’hostatjava). I açò fou el quart dia de la meua estada recent per terres de Catalunya.
PD: Afig que si no done informació d’altres indrets (d’altres confessions religioses) és simplement per desconeixença. De moment, no solen aparéixer a les guies turístiques ni se’ls sol fer massa publicitat. Gràcies.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No he estat mai a Caldes, però de Girona -on fa massa anys que no torne- en recorde la catedral amb especial admiració. M’apunte el nom del restaurant on vas dinar per a la propera volta que hi torne 🙂