-En el nostre món manen, en primer lloc, el diner i les multinacionals. El seu poder és més gran que el dels governs i tenen trucs per tal de fer que aquests els traguen les castanyes del foc. Quan algú com Obama els planta cara s’uneixen per tal d’eixir pels seus propis furs.
-Manen les forces obscures dels grans mercaders a qui no els importa que la gent es mora literalment de fam amb tal que els seus negocis prosperen.
-Manen els senyors de la guerra que transformen un negoci de sang en un negoci molt lucratiu. Els fabricants i venedors d’armes són els seus sequaços.
-Manen els que controlen els mercats internacionals i els fan inaccessibles als països empobrits i bloquen l’entrada dels seus productes.
-Mana l’agricultura subvencionada dels països poderosos que fa pols la dels pobres.
-Manen les grans indústries farmacèutiques que es forren amb grans vacunes inservibles, com la de la grip A, però escatimen tot esforç per a les malalties dels pobres (malaltia de Chagas, per exemple).
Aquesta llista es pot allargar moltíssim. Ja ho deia Sant Lluc al seu Evangeli: “Els reis de les nacions les dominen i els que hi exerceixen autoritat es fan anomenar benefactors. Però vosaltres, res d’això” (22,25). Per això en compte de preguntar-nos “qui mana en el món?” cal preguntar-se “qui juga amb el món?”.
PD: Arreplegat d’un paperet trobat al Monestir de Santa Maria de Nassiu.