Un menú excel·lent i una companyia d’allò més encomiable van fer possible engolir i empassar, així tan bonament, la premeditació que sembla envoltar el Festival d’Eurovisió aquest, amb tan poc espai per a l’atzar que ben bé podríem dir que abans que comencés, potser tots sabien que Alemanya acabaria vencedora. De gustos, com colors hi ha al món, hi havia molts i tots en teníem d’alguna que ens va acabar agradant, o ja portàvem cantant a baixa veu i que volíem que fos la guanyadora però res de tot allò va ocórrer. Alemanya, qualificada com un dels països del “Big Four”, ha resultat gunyadora de l’Eurovisió 2010, que feia temps que no ho feia, i l’any que ve, amb dates 17, 19 i 21 de maig, tindrem el festivalet a… Berlín?
Ah! I no us perdeu l’actuació d’Espanya, amb Algo pequeñito, convertida per raons (…?…) en un espectacle que, de menut, va tenir ben poc. Jimmy Jump, que segons ens van contar era d’un d’aquells espontanis que es llancen als camps de futbol i a grans esdeveniments, aquesta vegada va elegir Oslo i el Festival políticointeressatamésnopoderculturalsocialiencaraquenohoparegaenelfonsmusicaltambé per sorgir del costat esquerre i interpretar, a la seua manera, la cançó del Daniel Diges. Potser no s’ho mereixia, aquest xic, que li feren allò. Els balls que l’acompanyaven eren preciosos, dignes de veure i gaudir tota la nit, i potser ells eren els que menys s’ho mereixien. A tot això, va succeir, sí, i es va decidir (no tenim clar, exactament, qui) que es repetís, en l’últim lloc… Mira! Com l’any passat? Per què últimament ens toca pels últims llocs? Hui, ens mirem les cares dels ballarins, de tots, i, a pesar del ridícul espantós que podia suposar la situació, cap d’ells va interrompre la seua peculiar dansa i en cap fotografia es veu reflectida una ganyota indecent. Potser el soldadet, que va provar d’estacar la seua espasa a l’espontani; però, clar, els joguets encara no maten… encara.
Vam gaudir amb Armènia, Albània, Islàndia, França, Grècia, Noruega de nou i potser Bèlgica. Vam riure amb l’Azerbaidjan, Sèrbia, Bielorrússia, Regne Unit (s’hauria de plantejar allò de continuar presentant-se), Ucraïna i la nova ABBA, per Dinamarca. Espanya va deixar una sensació estranya. No és ni per a riure ni per a plorar. Per a ballar, potser. Una dansa lenta o més bé divertida. Algo pequeñito, uououo… algo chiquitito, uoououo… una cosa senzilla, es mire des d’on es mire…
Fins l’any que ve! Enhorabona, “Lina”! (la del festival)”