He deixat passar el dia en silenci

Ahir, 11 de març de 2006, feia dos anys de la masacre a Madrid perpetrada pel terrorisme islamista. He volgut deixar que parlara el silenci i/o la música. I m’he sentit rebaixat a quasi pols quan he escoltat en Rajoy amb la cançó de l’enfadós. Pense que, si hui cal alguna cosa, aqueixa és silenci i/o música en honor de les 192 víctimes assassinades a Madrid. I poesia… 

Del llibre Visions i Cants de Joan Maragall:

EN LA MORT D’UN JOVE

Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim…

Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.

Somreies a la força dels teus muscles

i glaties per guerres i corones,

i tot de cop t’has esllanguit per terra

amb els ulls admirats…

Ai, la Mort, que n’ets d’embellidora!

Aquell teu primer vel, quan el lançares

damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem

sota els plors estroncats, que una serena

va come´çar a regnar en el pit i el rostre

del moribund. L’alè anava i venia

suaument emperesit, fins que esperàrem…

I no tornà… Llavores esclataven

més alts els plors al Cel… Ell ja no hi era…

Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim…

Quant a valldalbaidi

Valldalbaidí, professor de llengua i literatura catalanes (així ho diu el meu títol administratiu) malgrat el que diga el PP, fa molt anys que treballe en aqueixa cosa que uns volen que siga educació i altres ensenyament, i jo ja no sé el que és. 
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.