Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 d'abril de 2010
7 comentaris

Joan Prats i Català

Joan Prats nasqué a Benicolet (Vall d’Albaida) l’any 1942. Actualment presideix l’Associació Internacional per a la Governança i la Ciutadania. És consultor de diversos organismes internacionals. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya i senador, president de l’Institut Nacional d’Administració Pública i director dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Si el duc ací és perquè en el núm. 1.348 li feren una entrevista al setmanari El Temps, entrevista que haurien de llegir i tenir en compte totes i tots els polítics i la gent d’a peu. Com que no està penjada a la xarxa, us en faré cinc cèntims.



Per a Joan Prats, “és molt difícil defugir les temptacions de la corrupció” i vincula el cas Gürtel amb un canvi de valors i una “governança no democràtica”. 

Seguesc citant fragments de l’entrevista:

“La democtràcia a Espanya és molt partitocràtica i molt corporativista. L’eix del poder no és al Parlament sinó a l’executiu.” 


“La governança pot ser democràtica o no democràtica. La no democràtica és perquè el govern relacional es fa sense transparència, sense participació de la ciutadania organitzada i sense retre comptes de debò. Tenim governança, però no tenim governança democràtica.”  

“Si som demòcrates ens hauríem de creure que la democràcia és el poder del poble i per al poble. Avui dia trobe molt pocs polítics que realment pensen que, quan governen, representen els interessos del poble.” 

“Avui (els partits) són l’autèntica font del poder i quan votem, votem una llista col.locada pels partits.” 

“Les lleis espanyoles no posen limitació de mandat. En conseqüència, aquí passa com a Itàlia, on un polític, ja va dir: “De la política no te’n vas, te’n fan fora.””   

“Tots els polítics tendeixen a perpetuar-se. Alguns tenen professió, però són una minoria. Els bons professionals que passen per la política no s’hi estan gaire. (…) Jo diria que el sistema fa que la mala moneda expulse la bona.”

“Els partits són associacions autoregulades i la democràcia interna, si de cas, seria com el centralisme democràtic del leninisme.”

“Com es possible que els valencians no facen fora Rita Barberà de l’alcaldia i el senyor Camps? Però què hi tenen, al davant? Ni s’han renovat, són els mateixos de sempre, no han deixat que hi entre l’aire, no han construït cap narrativa sobre què és el País Valencià, quin horitzó poden oferir a la gent, no han cridat la gent perquè entre al partit i el renove… Al final, tots ocupen càrrecs a l’oposició i la gent descobreix que els de l’oposició cobren tant com els del govern. Això és la menjadora de sempre. I és més còmode: menys responsabilitat. Per continuar essent oposició, què han de fer? Controlar el partit. I a això es dediquen. La gent ho veu. Ho ensuma. I

no els vota.” 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. és un històric de Convergència Socialista, i del PSC d’Obiols i Reventòs i una eminència en Dret Administratiu i Administració Pública.

    Pere Meroño

  2. És el més interessant que he llegit avui. Quines reflexions més encertades. Sort que encara queda alguna persona que dóna una mica de llum sobre aquesta eterna penombra.
    Moltes gràcies Àngel. Bona vesprada.

  3. Entre octubre de 2009 i gener de 2010 l’he tingut de professor, la seva sobtada mort ha estat una sorpresa i una desgràcia per a les persones que treballem en la reforma de les administracions públiques….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.