Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 de febrer de 2006
Sense categoria
7 comentaris

DIA NEGRE I TRIST

Avui, a les 15:00 m’han donat una molt mala notícia. Pura Benavent , treballadora a l’Ajuntament de Quatretonda (la Vall d’Albaida) ha mort. No sé  molts més detalls.

I ja us podeu imaginar com m’he quedat. Sols érem companys de lluita . Ens havíem trobat en algunes reunions. I lamente profundament la seua pèrdua. Demà és el funeral. No sé l’hora. Sols tinc ganes de plorar. Quin món!!!

Com a homenatge ací teniu la lletra d’una cançó del Llach:

Camí cap al nou cant

Què diran els déus/si aturem el pas/o creiem que n’hi ha prou/amb el poc que hem avançat./ Ens diran: miserable d’aquell dissortat/que no té la humilitat del constant començar./ Ai d’aquell que no té més demà que l’avui,/ que no pren nou alè per anar més enllà./ El vent porta acords,/ cal apredre’n el so;/ cada nota, fer-ne un pas/ del camí cap al nou cant.

Un bes molt fort, Pura, allà on estigues. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Home, la veritat és que després d’això que contes, el meu incident és una pura broma.

    Amb tota aquesta gent que se’ns en va, segur que allà on siguen, el País Valencià corresponent serà molt més agradable que el d’ací…

    Gàlim

  2. Pura era una persona lluitadora per la llibertat, i sobretot, lluitadora per la dignitat del poble saharià i del País Valencià, i nosaltres, seguirem aquests principis per la grandíssima estima que li tenim!

    petons, allà on estigues!!

  3. D’ ella hi haurien moltes coses que dir, moltes anècdotes que contar, molts detalls que recordar. Sempre defensant els seus ideals, sempre pensant en fer festa. Moltes coses que agrair-li i tantes coses que ens han quedat per dir… Fem que estiga en un racó que no siga el nostre cor ja que ella no fou una dona gran sinó una gran dona. En nosaltres has deixat una petjada que mai s’esborrarà.

  4. com tantes vegades hem sentit….no sabem el que tenim fins que ho perdem….jo si que sabia que tenia una gran mare, i tant que ho sabia… i ho he disfrutat, amb la seua felicitat, les seues ganes de viure, de lluitar, de ser feliç, de fer-nos feliços a nosaltres, de disfrutar…i així és…….amb molta estima…..una besada fortíssima on estigues!!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.