El dissabte 6 de març celebràvem a Ca les Senyoretes Sant Ovidi Montllor. Feia 15 anys que ens havia deixat per tal de fer “vacances”. D’aquella vetlada inoblidable, ja us en vaig parlar al voltant del 6 de març. I ara us vull parlar del llibre de Núria Cadenas.
En primer lloc, haig de dir que el llibre ha estat un regal valuós, fet per una persona de qui no diré el nom en veu alta. I només he tingut un xicotet espai de temps, me l’he llegit. No cal dir que vaig aprofitar l’avinentesa perquè me’l signara l’autora. Dedicatòria que, des d’ací, li torne a agrair.
La lectura del llibre m’ha fet recordar moments de l’Ovidi que ja coneixia i altres que desconeixia totalment. Ha estat un fet de memòria a favor d’aquesta persona que tant i tan bé va lluitar per allò en què creia: llengua, territori i cultura. Podria seguir escrivint sobre anècdotes i fets de la vida de l’Ovidi, però considere que allò que millor podem fer, com ja ho he fet, és escoltar-lo, veure’l, de nou, en les seues cançons i pel.lícules. I si teniu una miqueta de temps, podeu acostar-vos a aqueix Ovidi que ens despulla l’amiga Núria al llibre. Res més.
… anit ens va contar mentre sopàvem, sucoses anècdotes de l’Ovidi i de gairebé tota la gent de la nova cançó, quan ens tornem a trobar recorda-m’ho i te’n faré cinc cèntims.
Jo guarde un record especial d’aquest llibre… allà pel segon de carrera, quan vaig començar a escoltar ‘conscientment’ música en valencià i a informarme’n de qui eren aquells qui escoltava, vaig trobar ‘l’ovidi’. Encara no sabia massa bé qui era ell, i menys encara qui era Núria. La lectura del llibre em va descobrir la vida d’un personatge fòra de sèrie.
M’alegra que t’agradara.
Ens veiem dijous. Un abraç!!!!