Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Que parin el món. Que tanquin al Ronaldinho, a l’Etoo i a la resta de cracs dins d’una bombolla i que no els treguin fins a finals de febrer. Que no se’ns constipin. Que no es lesionin. Juguem els partits de Lliga amb el Barça B que vistos els rivals no tindrem cap problema. Només tinc ulls pel Barça-Chelsea, la resta no té cap importància.
Aquesta tarda he vist el Arsenal-Chelsea i és com per embrutar els calçotets. Els del Mourinho són com un forat negre que fa desaparèixer el futbol del rival. Imposen un ritme molt físic i Drogba, Lampard, Robben o Terry -de cap en un corner- acaben foten-te un golet i et deixen amb cara de tonto.
Però el cert és que, passats els 90 minuts d’aquesta tarda a Highbury, m’he mirat els pantalons i no m’havia fet caqueta. Senzillament perquè ahir vaig veure el Cadis-Barça. I vaig veure a Messi. I he vist les 12 victòries consecutives. Perquè portem 37 gols a favor i només 5 en contra. I perquè tenim a Ronaldinho. Perquè Etoo porta 15 gols en 16 partits. I si amb tot això no n’hi ha prou, demano que no cedim a Maxi i així potser la clava al partit de tornada.
Això està guanyat!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
home, no m’entusiasma el chelsea però en Robben no crec que es pugui qualificar de jugador que fa un mal futbol, no cal que ens posem pa a l’ull