Avui ha coincidit aquesta data amb el soterrar d’una senyora, mare d’uns amics del poble. Aquesta senyora nascuda en 1924 ens ha deixat amb 85 anys. N’hauria fet 86 en el mes de maig. No hauria fet referència a aquest fet si no haguera estat per la invitació de recordar avui el 25é aniversari de la mort del poeta Espriu.
Recorde que aquell dia em trobava en un institut de Sabadell on havia estat destinat com a professor. Tenia dos grups de COU i un de 1r de BUP (nocturn) i dos grups de 1r de BUP (diürn). Explicat així pot semblar que tenia una distribució dolenta de grups i horaris. Tot el contrari. Començava el dilluns a les 18:00h i acabava el dijous a les 22:00h. L’horari venia a ser dilluns (nocturn), dimarts (diürn i nocturn), dimecres (nocturn) i dijous (diürn i nocturn).
Ací us deixe uns mots del poeta.
DE TAN SENZILL, NO T’AGRADARÀ
Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel.lents-,
i de mirar com passa l’emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l’excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d’artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l’última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
Cansats… de mirar com passa l’emperador tot nu… amb crit elemental.
Un gran mestre. Bona nit, Àngel