Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
31 de gener de 2010
0 comentaris
Jubilar-nos? No, gràcies!
He estat temptat de contestar ” Sí, gràcies!”, però m’he inclinat pel no. Al pas que anem veurem si algun dia podem assolir l’estat permanent de JUBILATS. Per què dic açò? Els diaris i la xarxa en van plens. La meua feina m’agrada -vull deixar-hi constància-, pensava que podria jubilar-me als 60 anys (jubilació LOGSE), però haurà de ser als 66 i 6 mesos. Haurem “regalat” a la conselleria, que tan bé ens tracta, un any i 6 mesos de serveis. Però no els ho tindrem en compte. Ho farem molt gustosament. Tot siga perquè els de sempre -polítics professinals- puguen cobrar la seua jubilació d’or amb solament 10 anys -pam dalt, pam baix- exercint la política com a professió. I nosaltres, com sempre, haurem d’haver treballat 40 anys per arribar a aproximar-nos-hi. Ah, clar! Deu ser pels 40 anys de pau (dictadura franquista). No ho havia pensat abans. Perquè, si ningú no ho remeia, quan em jubile als 66 i 6 mesos hauré treballat uns 43 anys.
I per tal d’aprofundir en el tema tractat llegiu l’article de Gabriela Cañas, “Dependientes, ancianos y políticos sin alma” (El País). El teniu a continuació.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!