Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi situat a la serrania de Xelva, en la conca del riu Túria. La superfície del terme és molt muntanyosa, però les seues alcàries no arriben als 700 metres. Els monts més importants són: El Pedregar, amb 628 metres; Covarchos, amb 588; Tolón, amb 546; la Bandera, amb 552; la Muela, amb 513; i el Turó Gros, amb 476. El riu Túria entre per l’estret dels cingles, i forma una pregona gorja entre els monts de la Carrasquilla i el Pedregar. Més avant s’interposa en el seu curs la mole rocosa sobre la qual s’assenta el castell de Xulilla, i dóna lloc a una nova gorja entre aquest i el mont del Pedregar. Procedent del terme de Sot de Xera, entra en el de Xulilla el riu Sot, recorrent un xicotet tros fins a desaiguar al riu Túria, que per últim ix pel sud-oest dal terme de Xestalgar. La seua economia descansa en els conreus propis del secà, fonamentalment la vinya, els cereals i l’olivera, la qual cosa explica la forta emigració  experimentada darrerament en la població, actualment té uns 800 habitants. La vila es troba al marge esquerra del riu Túria, en la falda del mont del Castell. La seua parròquia està dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i pertany a l’Arxiprstat de la Mare de Déu de la Pau.

S’han trobat algunes restaes arqueològiques al seu terme que indiquen que estigué poblada en l’edat dels Metalls i en temps dels ibers. Abú Zaid, rei de València, lliurà aquest indret al bisbat de Sogorb en 1236. El rei Jaume I el va donar a Pere Escrivà i més tard, en 1271, el bisbe de València, Andreu Albalat, constituí la baronia de Xulilla, incloent-hi les poblacions de Llosa i Villar.  El bisbe Ramon de Gaston i el capítol catedralici, el 8 de febrer de 1340, concediren la Carta Pobla per tal que s’establiren a Xulilla un centenar de cristians i s’expulsaren els moriscos que l’habitaven. Des d’aleshores tingué sempre el senyoriu de la vila i castell la Mitra de València, que el va destinar per a presó d’eclesiàstics. La seua estratègica situació ha fet que haja tingut la seua importància en alguns moments decisius de la història del País Valencià.

La seua parròquia és molt antiga. El seu rector assistia als sínodes diocesans des del segle XIV. El temple parroquial, fou construït durant el segle XVIII, essent senyor de la vila l’Arquebisbe Andreu d’Orbe i Larreàtegui (1725-1737). Té les ermites de Sant Josep i Santa Bàrbera, aquesta darrera patrona de la vila, a qui es dediquen les festes igual que a la Mare de Déu dels Àngels i Sant Isidre Llaurador, els dies 4, 5 i 6 de desembre. A uns 4 km de Xulilla, al costat del riu Túria, es troba el balneari de Xulilla amb aigües termals.